Dels actes i celebracions que les diferents entitats de la ciutat han organitzat aquest cap de setmana, jo destacaria la inauguració, divendres, a l’Ateneu de Caixa Laietana de l’exposició “Deu anys de castells. Capgrossos de Mataró 1996-2006”, amb motiu del 10è aniversari de la Colla Castellera, la primera i única del Maresme.Ja ha fet deu anys que un grup de joves afeccionats als castells van tenir la iniciativa de constituir una colla castellera a Mataró. En aquells dies jo encara no havia entrat a formar part, com a regidor, de l’Ajuntament de Mataró i amb en Genis Bargalló, que llavors era el secretari de l’executiva de CDC, vam començar a anar als assaigs de Can Marfà. També vam participar en l'actuació, no oficial i sense camisa, de la Diada de Sant Jordi. Més tard, el poc temps lliure i algun que altre problema de salut m’han impedit de seguir participant, però com va dir en Jaume Boter de Palau, a la inauguració de l’exposició, sóc, com ell, casteller de quota.
Podríem parlar de com els Capgrossos s’han fet, amb molt pocs anys, un lloc entre les colles grans de Catalunya, o del treball de tots per aconseguir un local social i d’assaig com es mereixen, de la seva molt important activitat social, ... però jo vull que us fixeu en un fet característic dels castells i que del que els Capgrossos ens donen lliçons cada dia a casa nostra. Els castells, a més de l’espectacularitat, la bellesa, el repte o el risc, tenen una característica encara més important, el fet de que persones molt diferents entre elles, diferents en edat, en idees, en sexe, o que parlen diferents llengües, uneixen esforços, jugant cadascú el seu paper, per aconseguir un mateix objectiu. Segurament, si fóssim capaços d’imitar els castellers en altres llocs i moments, la societat funcionaria, ni que fos una mica més bé.
