EL QUE NO LI AGRADI QUE MARXI

Tot i que evito parlar massa sovint d’Esquerra Republicana és impossible passar per alt tos els capítols de la novel·la que estan escrivint al voltant del Nou Estatut. Ara sembla que ja saben que han de votar. Les bases els ho han dit. Cal felicitar-los per la democràcia interna que hi ha a Esquerra, encara que “totes les masses piquen” i la direcció ha quedat en evidència.

Jo no hi estic d’acord. Crec que el Nou Estatut, malgrat quedar lluny del que volíem i que el nostre Parlament va aprovar el passat 30 de setembre, fa un important pas endavant en l’autogovern de Catalunya i deixa les portes obertes de bat a bat per seguir treballant. Però respecto els que pensen que el seu vot ha de ser negatiu i ho fan amb ganes d’arribar més lluny. Ara, és incomprensible que una llei orgànica de l’Estat i que equival a la nostra constitució, màxim objectiu del govern del país per aquest mandat sigui vista de manera totalment diferent pels partits que donen suport a aquest govern. Pitjor encara l’actitud “xulesca” del president d’ERC que ha dit que: “si algú està incòmode amb Esquerra Republicana que se’n vagi”, en referència a PSC i ICV.

Que jo sàpiga, els membres del govern els nomena el President de la Generalitat, que és elegit pel Parlament. Llavors, si algú n o està d’acord amb el que fa el govern del que en forma part, el que ha de fer és marxar ell. Una altra cosa és que ERC presenti una moció de censura al Parlament, però, si ho fes, tampoc s’entendria si abans no marxa del govern. A Maragall cada vegada se li farà més difícil mantenir l’actual govern i, vulgui o no vulgui, haurà de convocar eleccions anticipades. Encara que això per a ell és perillós, doncs la primera cosa que no té clara és que el PSC-PSOE vulgui que torni a ser el seu candidat a la presidència de la Generalitat.

El Periódico, que actualment dirigeix un germà del conseller-portaveu del Govern, publica un editorial en el que afirma que "les urnes han d'acabar com més aviat millor amb la confusió i posar cadascú al seu lloc. És inimaginable que després del 18 de juny, data prevista per al referèndum, no passi res, amb uns consellers que hauran fet campanya pel no aplicant el text que van rebutjar”.

Tot plegat, un espectacle que el poble de Catalunya no es mereix i que no s’havia donat mai en més de vint anys de l’anterior govern, amb tots els seus defectes i errors.