A Catalunya el culte a Sant Jordi començà quan l’abat Oliba va consagrar l’any 1032 un altar en honor seu al monestir de Ripoll. A casa nostra és, per excel·lència, el patró dels enamorats gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge.Aquest dia els passeigs i carrers principals dels nostres pobles i ciutats estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració. Per mi, el dia de Sant Jordi és una segona Diada Nacional, en aquest cas, totalment festiva al costat del caire reivindicatiu que té l’Onze de Setembre, en que es commemora una derrota de la Nació Catalana.
Enguany, al caure en diumenge, ha estat una diada especial. Molta més gent al carrer, moltes famílies senceres participant junts de la festa. La trobada de gegants i nans de la ciutat va ser un èxit. La missa de Sant Jordi de la parròquia de Sant Josep, organitzada pel Grup d’Opinió Jaume Llavina, era plena de gom a gom, amb la tradicional benedicció de roses, els goigs i el recordatori. Jo vaig aprofitar per comprar el llibre “Recull”, editat per l’Associació d’amics de la República Dominicana i que aplega més de quaranta articles de mossèn Jordi Cussó, un home al que val la pena llegir i escoltar. Era un llibre que encara no tenia i que he deixat a la tauleta de nit per anar intercalant els seus escrits entre altres lectures.
Com sempre, vaig comprar una rosa per a cadascuna de les dones de casa, i en Jordi que ha heretat la tradició, va fer el mateix. Ell va passar un dia d’allò més bé, va dinar amb els seus companys de l’esplai i al vespre va celebrar el sant amb els amics de sempre. Amb la família havíem sopat junts el dissabte a la nit. L’havíeu d’haver vist, amb la seva germana, en Tomàs i catorze marrecs més, tocant la gralla darrera la geganta Anna.
Al vespre la Maribel em va regalar el llibre "Jordi Pujol, En nom de Catalunya”. De llibres sobre el president se’n han escrit molts. Però em va agradar especialment perquè crec que ara, quan ja fa dos anys que està “retirat” de la política, és quan comencen a tenir valor els anàlisi sobre la persona i la seva obra de govern. Us adjunto la sinopsi del llibre:
Catalunya ha estat la seva causa, la seva bandera i la seva obsessió. Ha consagrat la vida a fer realitat la idea d’allò que havia de ser el país, però sobretot a governar-lo.
El març del 1980 Jordi Pujol aconseguia un somni que covava des de petit: ser president de Catalunya per iniciar la reconstrucció nacional del país. Va durar gairebé vint-i-quatre anys, amb el suport de les urnes. Ningú, ni els seus rivals, li ha negat que ha estat un líder de mena, capaç d’articular un moviment polític i social al voltant de la seva persona. I que ha tingut una sola passió: és en nom de Catalunya com ha actuat Pujol tota la vida, per a bé i per a mal.
En aquest llibre, els periodistes Félix Martínez i Jordi Oliveres s’endinsen en la trajectòria vital i política d’una personalitat complexa, admirada per uns i odiada per altres. Una mirada que no defuig els episodis i les qüestions més polèmiques a propòsit de l’expresident i tots aquells que l’han envoltat.
