Ja t’ho he dit personalment, en públic i en privat. Però també vull deixar-ne constància en aquest petit racó que és el meu bloc. Crec, molt sincerament, que se t’ha de felicitar pel fet que els responsables d’escollir qui ha de dirigir una institució tan important com és l’Institut Català d’Oncologia (ICO) hagin pensat en tu com a gran professional que ets.Jo, que he estat molt a prop teu durant els darrers quatre o cinc anys, sé que has deixat passar altres oportunitats, fins i tot fora del territori de l'estat. Poca gent, molt poca, faria una cosa així només per servei a una ciutat i a un projecte. La nova oferta inclou les teves dues especialitats, l’oncologia i la gestió hospitalària. És un encàrrec per un període llarg, no pots renunciar-hi al cap d’un any, encara que fos per un projecte, igualment engrescador, com tornar a optar a l’alcaldia de la teva ciutat.
Feia anys que sabia qui era el Dr. Joaquim Esperalba, encara que ens vam conèixer a la campanya del 1999. Vam compartir candidatura i grup municipal, primer algú va decidir que havíem de pertànyer a faccions diferents, però aviat vam començar a treballar plegats i mica en mica hem estat més amics que no pas companys. Malgrat la diferència d’edat, de formació, de feina, del que vulguis, compartim una vocació per la nostra ciutat i un convenciment pel projecte de Convergència i Unió, que no necessàriament ha d’incloure totes les persones. Com diu la dita popular: “a tot arreu hi ha de tot”.
La campanya municipal del 2003 va ser una experiència inoblidable. Ens ho vam passar molt i molt bé. Recordes el “CiU-Mòbil” i aquelles escales que pujaves incansable? Un dia ens vas fer patir. Crèiem que no podríem continuar, però després d’un dia de descans eres al debat de Televisió de Mataró com si no hagués passat res. En Quim Barnola va ser una peça clau. Llàstima que havia de discutir amb ell pel pressupost, si haguéssim pogut fer tot el que ell volia encara hagués estat millor.
Només et demano una cosa, quan al juny del 2007 ens acomiadem de l’Ajuntament, hem de cercar la manera de seguir-nos trobant. No em resignaré a perdre un amic com tu.
