18/4/06

QUATRE DIES DE FESTA

Sí senyor! Hem tingut quatre dies de festa. Quatre dies de Setmana Santa que ens feien molta falta. Les celebracions religioses, que de fet ja comencen amb el Diumenge de Rams, del Divendres Sant i la Nit de Pasqua, sempre han estat per a mi les més importants. El moment de la mort i la resurrecció de Crist són fonamentals per a la Fe Catòlica, però també ho són des d’una visió més àmplia i des d’un punt de vista d’ètica i de moral, de sacrifici, de convivència, de respecte, per compartir i sobretot per aprendre a estimar. Aquests són valors del cristianisme, però ho haurien de ser també de la condició humana.

En tot cas, no sóc ningú per fer discursos d’aquesta mena, la veritat és que he fet també quatre dies seguits de festa en aquest bloc. Encara que n’he trobat molts que no ho han fet i han continuat escrivint cada dia. Ara, al tornar-hi, tot i que he intentat no estar desconnectat del tot del món exterior, descobreixo que tot segueix, si fa o no fa, igual. Es veu que la gran majoria també han fet festa. Manuela de Madre, tot i la seva malaltia que la va allunyar de l’alcaldia de Santa Coloma, segueix incansable i se’n va de gira a Sevilla. Hi va amb en Duran, mentre el seu partit, com sempre passa l’estona discutint amb el meu amic Felip Puig, que segueix tenint l’especialitat de fer-los sortir de polleguera. L’Espanyol ha guanyat la Copa del Rei, però veig que segueix passant-ho malament intentant salvar la categoria. Fins el Sant Pare, tot i ser nou, no ha canviat els costums i ha fet la benedicció “urbi et orbi” en 62 llengües, entre les que no hi ha el català. El President de la Generalitat deu haver estat de vacances, perquè no he llegit cap “maragallada” mentre el seu partit, el PSOE, segueix, com fa dies, fent crides a ERC per portar-la cap el sí al Nou Estatut.

Una cosa sí ha canviat. Sembla que ja podem donar per definitiva la victòria de Romano Prodi, “il Professore”, i que a Itàlia poden començar a canviar les coses després de cinc anys de govern del Sr. Berlusconi, que víctima de les seves pròpies reformes electorals quedarà totalment al marge del nou govern.