L’IMPEM ha demanat al Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, la declaració del proper dilluns dia 5 de juny, dia de la Fira de Mataró, com a festiu autoritzat per a l'obertura del comerç. Ha estat una decisió unilateral, prescindint de l'opinió del sector comercial.
L’acció de la presidenta de l'IMPEM és sorprenent ja que en la reunió de l'Àgora de Comerç del passat 22 de febrer va quedar clara la postura del col·lectiu comercial de la ciutat en el sentit contrari a la iniciativa. És fàcil caure en la temptació de pensar que s'hagi pres la decisió per afavorir a algun operador en concret, perquè pensar que la decisió és fruit d'una presa de postura sense valorar-ne suficientment les conseqüències, és tant com estar convençut de la total incapacitat per a dirigir aquest organisme.
La decisió ha generat un gran malestar a la Unió de Botiguers, que es qüestiona la funció de l'Àgora del Comerç. Jo sempre he intentat, com a polític local, mantenir-me al marge dels temes que afecten la meva vida professional, però com a comerciant associat crec que tinc tot el dret a opinar. L’actuació de l’IMPEM és imperdonable, però la primera crítica s’ha de dirigir cap a la seva política de promoció de la ciutat i de model de fires. Hi ha un grapat de poblacions en que el comerç obre en dies festius des de fa anys, però té garantida una important presència de visitants atrets per les propostes existents i els llocs on es realitzen, generalment al centre urbà. Quina fira tindrà Mataró el proper cinc de juny? Unes quantes atraccions i alguna parada d’artesania, malgrat en molts casos els articles no en tinguin res d’artesans. Crec que la queixa dels comerciants hauria d’anar dirigida cap a la política de promoció de la ciutat que des de fa anys és inexistent. Vam perdre la Fira Comercial de sempre perquè semblava obsoleta, però on està l’alternativa?
Pel que fa a la principal agrupació de comerciants de la ciutat, potser també cal que reuneixi més sovint tots els seus associats o intenti tenir-los a tots en compte. Per exemple; com s’han decidit els eixos comercials pels que es demana una moratòria en les llicencies per a oficines bancàries? Què és una altre reivindicació de l’entitat. Evidentment parlo com afectat, no tinc perquè amagar-ho. Al Camí Ral, al tram del carrer de la Mercè hi ha quatre oficines bancàries i quatre o cinc oficines d’agències de viatges, és un carrer de molta circulació de vehicles que té una vorera molt estreta i, malgrat tot, és molt més comercial que el tram de Tras Santa Anna.
En transparència i participació, a tots ens queda molt per aprendre.
