Intento analitzar el valor de que desenes de milers de persones sortissin ahir al carrer amb esperit d’afirmació nacional, però la imatge em surt esbiaixada per la presència de tots els líders i les banderes d’ERC.
L’elevat grau de civisme i el clima de pau en que es va desenvolupar la manifestació amb el lema “som una nació i tenim dret a decidir!”, sortit de la societat civil catalana, hauria de fer pensar a molts, polítics o no. Especialment als que venen mentides sobre la realitat de Catalunya i volen guanyar vots fora d’aquí utilitzant-nos i posant-nos en contra a la resta de pobles d’Espanya. És difícil, tocant de peus a terra, que en la conjuntura actual obtinguem molt més del que ja s’ha aconseguit, però si fos així, ben vingut sigui!
Estic d’acord amb les paraules d’Artur Mas, des dels partits polítics no hi havíem d’assistir, perquè ara estem a la taula de negociació, i no es pot estar negociant i al carrer manifestant-se. Però, contràriament, Esquerra, que a més forma part del Govern de Catalunya i va fer president, amb els seus vots, al Sr. Rodríguez Zapatero, ha volgut utilitzar una convocatòria ciutadana en benefici seu, per atacar als altres i per justificar-se. Ara només té una sortida, aconseguir que l’Estatut que aprovi el Congrés sigui idèntic o millor al que va aprovar el Parlament de Catalunya el setembre passat. Si és així, per part meva estaré molt content i no em sabrà cap greu reconèixer el que hauran aconseguit i felicitar-los, però si no és així, que faran ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada