En Sostres

Tot just ahir llegia l’entrevista que Salvador Sostres feia a Lluís Recoder, on es dibuixava un alcalde i un govern que ja m’agradaria a mi tenir per a la meva ciutat, i avui veig que demà en Sostres s'acomiadarà de l’Avui. Textualment dirà: “no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa”. Ho explica avui al seu bloc.

M’hauria agradat fer aquest post parlant d’en Lluís, de les seves respostes a les preguntes provocadores d’en Sostres, però en lloc de parlar de l’entrevistat ho he de fer de l’entrevistador.

Hi va haver un temps que m’agradava llegir-lo (a en Sostres), però en un etapa d’articles masclistes i fastigosos vaig perdre l’hàbit. Tot i així, reconeixia la seva habilitat escrivint. En Sostres sap escriure, i molt, ja m’agradaria saber-ho només una mica com ell, però sovint també és massa poca-solta. Una cosa bona d’en Sostres és que no té por a dir el que pensa i no s’amaga de dir qui són els seus amics, segurament, tal com apunta ell mateix, això té a veure amb que l’hagin acomiadat. Visca la llibertat d’expressió!

Fa molts anys que sóc subscriptor del diari AVUI, primer per militància, malgrat el producte no era de la qualitat desitjada, però després va venir una època millor, durant la qual es podia percebre una important dosi d’independència. Malgrat la forma de pensar de cadascú, és d’agrair la neutralitat d’un mitjà de comunicació. Però ara, amb mesures com aquesta, tot i no ser un fidel seguidor d’en Sostres, no tinc clar que hagi de renovar la meva subscripció. M’agradaria llegir un diari que permeti als seus redactors dir tot el que pensen.

Exemple de treball i solidaritat

Ahir vaig tenir l’honor de ser present al sopar on el grup EPMA va lliurar els més de dotze mil euros que es van recollir a la segona Caminada per l’Alzheimer, que es va celebrar el passat dia 27 de setembre. A més del lliurament del xec a la Sr. Ascensió Miró, presidenta de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Mataró i el Maresme, a l’acte es va fer un reconeixement a més d’una dotzena de col·lectius, entre institucions, entitats i empreses, que van col·laborar en la caminada solidària, a la qual hi van participar més de dues mil persones.

Moltes felicitats a tots i, molt especialment, al Col·lectiu de Teatre EPMA i als seus dirigents, que sense ells segurament tot això no hagués estat possible i que van saber-ho acabar permetent-nos gaudir d’una vetllada molt agradable.

Salvem-nos amb el planeta

Aquest vespre he estat a la presentació de l’”Agenda Llatinoamericana 2010”. Un acte senzill, però important si valorem el contingut excepcional de la mateixa. Tal com va dir el representant del grup que a Catalunya la tradueix i distribueix: “l’agenda és l’excusa per editar cada any un llibre sobre un tema diferent”.

El tema central triat pel 2010 és l’ecologisme, d’aquí el títol “Salvem-nos amb el planeta”, i l’encarregat per fer-ne la presentació va ser l’escriptor i ex-diputat al Parlament de Catalunya, Ignasi Riera. Riera va destacar els elements de l’agenda que més justifiquen la seva lectura. Va demanar més recursos per salvar-nos amb el planeta, va afirmar que l’ecologia no és només una qüestió estètica, sinó ètica i que cal una lluita col·lectiva perquè, com diu l’agenda, individualment no ens salvarem.

És important col·laborar per la continuïtat de l’agenda, però, si voleu, també teniu la possibilitat de baixar-vos-la aquí.

Gaudim de bona salut

Aquest vespre hem celebrat una Assemblea Comarcal de CDC, un acte poc habitual, doncs els militants en una comarca de trenta poblacions són molts i això complica la convocatòria en tots els aspectes, és per això que existeixen òrgans com el Consell d’Agrupació, on hi ha representades totes les poblacions.

Molts discursos, encara que tots molt breus, i la cloenda a càrrec del Secretari General Adjunt del partit, en Felip Puig, que ha estat molt bé. Benvinguda als més nous i felicitació dels més antics. Però tot en un ambient magnífic que m’ha permès saludar a molta gent que feia anys que no veia, com el que va ser president comarcal als anys vuitanta, quan jo vaig entrar a CDC, en Jordi Cumalat.

L’acte ha estat una mostra de la bona salut de la que gaudeix Convergència.

Ciutadania, entitats i participació

“Ciutadania, entitats i participació” és el títol de la conferència que el Dr. José Ramón Montero, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid, ha fet avui a la Nau Gaudí de Mataró. Com totes les persones i personalitats que venen de fora la ciutat, les seves primeres paraules han estat per descriure la bellesa de la Nau Gaudí.

La intervenció ha estat la d’un professor universitari, molt fonamentada en estudis i poc, o gens, en experiències personals, però no per això menys interessants.

Tot i que he hagut de marxar d’abans d’acabar perquè havia de ser en un altre lloc, he tingut temps d’escoltar alguns conceptes molt interessants. Per exemple, quan ha dit que un vot a un mateix partit exercit per persones diferents no significa que aquestes persones estiguin d’acord al 100%, reflexió que sembla una evidència, però que és molt important. És aquí on la participació entra en joc, ajudant a modular el que vol la ciutadania i també controlant el que fan els polítics que han estat elegits. La participació esdevé un incentiu per realitzar canvis en la orientació política.

Una dada interessant ha estat que la “desafecció” a Espanya és de les més grans d’Europa, sense que els estudis realitzats hagin estat capaços de trobar-hi una explicació. Un altre és que l’únic àmbit de la participació en que Espanya destaca per sobre els altres països és en el de la protesta o que aquí les associacions que acullen més gens són les menys relacionades amb la política.

En resum, una conferència molt interessant, on hi faltaven algunes dades més dades de casa nostra, això sí, que m’ha sabut greu haver de deixar abans que acabés.

El català llegua oficial

Hem començat la setmana amb el debat sobre la conveniència o no de contractar la traducció castellà-català al Parlament. M’agradaria viure en un país normalitzat, on el català fos l’única llengua oficial, però això no es així. Vulguem o no, el català conviu amb el castellà, que tots tenim l’obligació de conèixer.

El Sr. Minoves, secretari general de cooperació de la Generalitat, ha volgut que, pagant tots, es traduïssin les seves paraules i les de representants públics de tots els partits a un grup de persones procedents de Nicaragua que visitaven el Parlament de Catalunya. Sembla que eren persones de les Regions Autònomes de l’Atlàntic Nord i de l’Atlàntic Sud.

M’agradaria que això fos un fet habitual, una cosa prevista al protocol d’actuació corresponent, però, es contractaran traductors el dia que vingui alguna persona de la Comunitat Autònoma de Madrid? Per posar un exemple. Per altra banda, podria arribar a entendre que es contractés la traducció català-castellà per no canviar de llengua en una institució com és el Parlament, però calia contractar el castellà-català?

En definitiva, el dia que l’ús del català estigui absolutament normalitzat, el que va fer el Sr. Minoves serà també el més normal del món, però abans calen accions més importants. Segur que les persones que ens visiten entendran que tenim una llengua pròpia si els hi expliquem bé, però costarà molt que el català esdevingui la llengua de tots si no fem l’esforç de parlar-lo amb els que han vingut per quedar-se, sinó garantim un nombre suficient de places als cursos de català, sinó aconseguim que els treballadors de totes les administracions el parlin o si no el cuidem més als mitjans de comunicació públics (visiteu el web de “lanostratelevisió.cat”).

Els que hi creiem, cal que fem els esforços necessaris perquè el català esdevingui la llengua oficial de debò a Catalunya, però, com en la majoria de situacions, quan els recursos són limitats cal aplicar prioritats i crec que és aquí on el Sr, Minoves s’ha equivocat. Ara, si el que volia és que se’n parlés, he de reconèixer que ho ha aconseguit.