10/11/09

El català llegua oficial

Hem començat la setmana amb el debat sobre la conveniència o no de contractar la traducció castellà-català al Parlament. M’agradaria viure en un país normalitzat, on el català fos l’única llengua oficial, però això no es així. Vulguem o no, el català conviu amb el castellà, que tots tenim l’obligació de conèixer.

El Sr. Minoves, secretari general de cooperació de la Generalitat, ha volgut que, pagant tots, es traduïssin les seves paraules i les de representants públics de tots els partits a un grup de persones procedents de Nicaragua que visitaven el Parlament de Catalunya. Sembla que eren persones de les Regions Autònomes de l’Atlàntic Nord i de l’Atlàntic Sud.

M’agradaria que això fos un fet habitual, una cosa prevista al protocol d’actuació corresponent, però, es contractaran traductors el dia que vingui alguna persona de la Comunitat Autònoma de Madrid? Per posar un exemple. Per altra banda, podria arribar a entendre que es contractés la traducció català-castellà per no canviar de llengua en una institució com és el Parlament, però calia contractar el castellà-català?

En definitiva, el dia que l’ús del català estigui absolutament normalitzat, el que va fer el Sr. Minoves serà també el més normal del món, però abans calen accions més importants. Segur que les persones que ens visiten entendran que tenim una llengua pròpia si els hi expliquem bé, però costarà molt que el català esdevingui la llengua de tots si no fem l’esforç de parlar-lo amb els que han vingut per quedar-se, sinó garantim un nombre suficient de places als cursos de català, sinó aconseguim que els treballadors de totes les administracions el parlin o si no el cuidem més als mitjans de comunicació públics (visiteu el web de “lanostratelevisió.cat”).

Els que hi creiem, cal que fem els esforços necessaris perquè el català esdevingui la llengua oficial de debò a Catalunya, però, com en la majoria de situacions, quan els recursos són limitats cal aplicar prioritats i crec que és aquí on el Sr, Minoves s’ha equivocat. Ara, si el que volia és que se’n parlés, he de reconèixer que ho ha aconseguit.

Cap comentari: