Tot just ahir llegia l’entrevista que Salvador Sostres feia a Lluís Recoder, on es dibuixava un alcalde i un govern que ja m’agradaria a mi tenir per a la meva ciutat, i avui veig que demà en Sostres s'acomiadarà de l’Avui. Textualment dirà: “no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa”. Ho explica avui al seu bloc.
M’hauria agradat fer aquest post parlant d’en Lluís, de les seves respostes a les preguntes provocadores d’en Sostres, però en lloc de parlar de l’entrevistat ho he de fer de l’entrevistador.
Hi va haver un temps que m’agradava llegir-lo (a en Sostres), però en un etapa d’articles masclistes i fastigosos vaig perdre l’hàbit. Tot i així, reconeixia la seva habilitat escrivint. En Sostres sap escriure, i molt, ja m’agradaria saber-ho només una mica com ell, però sovint també és massa poca-solta. Una cosa bona d’en Sostres és que no té por a dir el que pensa i no s’amaga de dir qui són els seus amics, segurament, tal com apunta ell mateix, això té a veure amb que l’hagin acomiadat. Visca la llibertat d’expressió!
Fa molts anys que sóc subscriptor del diari AVUI, primer per militància, malgrat el producte no era de la qualitat desitjada, però després va venir una època millor, durant la qual es podia percebre una important dosi d’independència. Malgrat la forma de pensar de cadascú, és d’agrair la neutralitat d’un mitjà de comunicació. Però ara, amb mesures com aquesta, tot i no ser un fidel seguidor d’en Sostres, no tinc clar que hagi de renovar la meva subscripció. M’agradaria llegir un diari que permeti als seus redactors dir tot el que pensen.
M’hauria agradat fer aquest post parlant d’en Lluís, de les seves respostes a les preguntes provocadores d’en Sostres, però en lloc de parlar de l’entrevistat ho he de fer de l’entrevistador.
Hi va haver un temps que m’agradava llegir-lo (a en Sostres), però en un etapa d’articles masclistes i fastigosos vaig perdre l’hàbit. Tot i així, reconeixia la seva habilitat escrivint. En Sostres sap escriure, i molt, ja m’agradaria saber-ho només una mica com ell, però sovint també és massa poca-solta. Una cosa bona d’en Sostres és que no té por a dir el que pensa i no s’amaga de dir qui són els seus amics, segurament, tal com apunta ell mateix, això té a veure amb que l’hagin acomiadat. Visca la llibertat d’expressió!
Fa molts anys que sóc subscriptor del diari AVUI, primer per militància, malgrat el producte no era de la qualitat desitjada, però després va venir una època millor, durant la qual es podia percebre una important dosi d’independència. Malgrat la forma de pensar de cadascú, és d’agrair la neutralitat d’un mitjà de comunicació. Però ara, amb mesures com aquesta, tot i no ser un fidel seguidor d’en Sostres, no tinc clar que hagi de renovar la meva subscripció. M’agradaria llegir un diari que permeti als seus redactors dir tot el que pensen.
1 comentari:
a mi mes aviat m'agradaria tenir una àvia com la seva, jejeje!
Publica un comentari a l'entrada