DEMOCRÀCIA O RIDÍCUL?

La noticia d’avui és que Laporta ha estat l‘únic precandidat a la presidència del Barça que ha presentat les signatures i serà proclamat president, sense que faci falta fer les votacions. Vagi per endavant que defenso que els estatuts i les normes s’han de complir, però en aquest cas, els que han forçat avançar un any les eleccions a la presidència del club només han fet el ridícul. El mateix ridícul que l’Espanyol volent guanyar la Supercopa espanyola davant el comitè de competició.

Les institucions i la societat catalanes s’han guanyat, durant anys, un reconegut prestigi, però, des de fa un temps, sembla que s’han proposat carregar-se’l. En l’àmbit institucional han estat les trifulgues del govern tripartit, i ara devia tocar al terreny esportiu. Esperem que aviat podrem recuperar-lo.

“GOVERNS AMICS”

Si alguna expressió nova hem après dels socialistes durant aquest mandat i legislatura ha estat la de: “govern amic”. Jo sempre he pensat que el govern ho és de tots i que no té amics, ni enemics.
Però, pels que hi creuen hi ho practiquen, com el conseller Nadal, el tracte que el govern de l’Estat està donant al tema dels aeroports deu ser una feina de mal amic, de fet, ell mateix ha qualificat les formes de “deslleialtat institucional”.

Jo seguiré pensant que els governs treballen pels ciutadans. És per això que ara el precandidat Montilla, actual ministre d’Indústria d’Espanya, té l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de defensar Catalunya i aconseguir el control absolut de l’Aeroport del Prat. No sé si el govern de Catalunya i d’Espanya són més o menys amics, però està clar que el partit que governa aquí i allà és el mateix. Estigueu atents a les propostes i al resultat final de la negociació.

TORNEM-HI

El meu temps de vacances ja s’ha acabat. Queden uns quants dies de funcionar a mig gas, equivalents a la pretemporada dels esportistes. Un període per anar recuperant els hàbits horaris, el ritme habitual i la rutina diària.

Un primer repàs als blocs i als mitjans de comunicació digitals. Hi ha de tot, des dels que, com jo, han estat inactius fins alguns, pocs, pels que sembla que les vacances no hagin existit. Alguns donen la impressió que tenen articles enllaunats, com els programes de ràdio i televisió, però se’ls ha de reconèixer la feina i la previsió que han fet.

El correu electrònic, com l’ordinari, també ha disminuït considerablement, però m’ha cridat l’atenció el que m’ha enviat un bon amic amb un conjunt de fotografies de soldats israelians de les que no surten, ni sortiran mai als mitjans de comunicació del nostre Estat. N’he triat una, però qualsevol hauria estat bé. Tots hem de treballar perquè no hi hagi més guerres, però també hem d’exigir més informació en lloc de tanta opinió. Les guerres no tenen bons i dolents, tenen víctimes. I les víctimes són de tots els bàndols.

AQUÍ NO PASSA RES

Després d’un vaga il·legal, amb milers de perjudicats i les pistes d’un aeroport ocupades, aquí no passa res. A més de no alterar ni un mil·límetre la seva agenda, els consellers s’espolsen les culpes, el President de la Generalitat diu que això no és competència seva i el Govern Central mira Iberia.

L’empresa, que està matant l’aeroport català amb totes les armes de que disposa, està a un pas de donar un premi als treballadors, que no compten ni amb el suport dels principals sindicats.

Realment, a més de demanar el traspàs de l’Aeroport del Prat, necessitem algú que governi.

ON ÉS MARAGALL ?

Fa dies que els diaris repeteixen en portada la vaga salvatge del personal de terra d’Iberia a l’Aeroport del Prat. Crec que ja s’ha dit gairebé tot. Personalment, malgrat reconèixer el dret dels treballadors a defensar els seus interessos, crec que cal recordar allò de que la nostra llibertat acaba allà on comença la dels altres. També s’ha dit, però ho repetiré: com es compensarà als que també són treballadors i han estat estalviant tot l’any per unes vacances que ja no podran fer?

Però, precisament perquè tot, o gairebé tot, s’ha dit, no vull seguir per aquí. El que voldria saber és si encara tenim President de Catalunya. S’ha parlat de consellers, del delegat del govern central, del ministre que vol ser president, però,... on és Maragall? està descansant tranquil·lament mentre molts catalans han perdut les seves vacances?

SOM AIXÍ !

No ho he entès mai, encara que sempre ha estat igual, som així! Malgrat ser una Federació de dos partits sobirans, electoralment som una sola cosa i crec que, si es vol vendre una marca, no si val despistar el personal.

Els companys no ho veuen com jo i, deu ser per això que, Josep Antoni Duran i Lleida ha presentat les llistes de les quatre circumscripcions catalanes que es presentaran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Primer he pensat que, com a Secretari General, li havien encarregat presentar les llistes de CiU i m’havia passat per alt que s’haguessin aprovat, però és que presenta les llistes d’Unió. A més, presenta unes llistes a les que ell no anirà.