El meu temps de vacances ja s’ha acabat. Queden uns quants dies de funcionar a mig gas, equivalents a la pretemporada dels esportistes. Un període per anar recuperant els hàbits horaris, el ritme habitual i la rutina diària.
Un primer repàs als blocs i als mitjans de comunicació digitals. Hi ha de tot, des dels que, com jo, han estat inactius fins alguns, pocs, pels que sembla que les vacances no hagin existit. Alguns donen la impressió que tenen articles enllaunats, com els programes de ràdio i televisió, però se’ls ha de reconèixer la feina i la previsió que han fet.
El correu electrònic, com l’ordinari, també ha disminuït considerablement, però m’ha cridat l’atenció el que m’ha enviat un bon amic amb un conjunt de fotografies de soldats israelians de les que no surten, ni sortiran mai als mitjans de comunicació del nostre Estat. N’he triat una, però qualsevol hauria estat bé. Tots hem de treballar perquè no hi hagi més guerres, però també hem d’exigir més informació en lloc de tanta opinió. Les guerres no tenen bons i dolents, tenen víctimes. I les víctimes són de tots els bàndols.
