El 5
d’abril es van complir sis mesos de la sortida del grup municipal de CiU del
govern de Mataró. Mig any és suficient per fer un primer balanç.
En primer
lloc, és obligat recordar els motius de la sortida del govern i del conseqüent
trencament del pacte signat el juny de 2015. Ho he dit moltes vegades però no
em cansaré de repetir-ho: el motiu de trencament no va
ser la política local, ni la gestió del govern municipal, ni els objectius de
ciutat, no. Sempre hem dit que l’acord de legislatura estava funcionant
raonablement bé.
Mentre vam
ser al govern vam parlar, vam discrepar i vam discutir. Vam pactar els acords i
els desacords. I crec, sincerament, que els nostres pactes van servir perquè la
majoria dels mataronins s’hi sentissin representats.
Però la
posició que va adoptar el grup municipal del PSC, l’alcalde i el seu equip en
tot el que estava i està passant a Catalunya va fer impossible poder continuar
compartint govern. Ho vam dir, ho vam repetir amb pena i amb nostàlgia dins i
fora del Ple Municipal: “Hem trobat a faltar, trobem a faltar aquell PSC amb el
que sempre havíem compartit l’anhel de llibertat i de democràcia pel nostre
país”.
Les
declaracions extemporànies de l’alcalde sobre cedir o no espais durant la
campanya pel Referèndum --quan encara ningú en parlava-; que no pensava complir
un acord adoptat per la majoria absoluta del Ple de suport a l’organització del
Referèndum; l’actitud tèbia, distant, indulgent amb els gravíssims incidents de
l’1 d’octubre (amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable,
absolutament condemnable, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil) i el suport
del PSOE i del PSC a la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de
l’article 155, van fer més que
impossible la nostra continuïtat al govern municipal.
Posteriorment,
la igualment tèbia posició sobre les detencions dels presidents de l’ANC i
Òmnium i de diferents dirigents polítics, parlant de qüestions jurídiques per
esquivar un posicionament polític clar i contundent ho van reafirmar.
Ho hem dit
per activa i per passiva, mai hem volgut que els antics socis de govern es
convertissin en independentistes. Recordeu el que sempre he dit: “Això no va
d’independència, va de democràcia”. Només volíem, com sempre havien fet,que
fossin empàtics amb els que reclamen més democràcia i, sobretot, els que només
demanaven respectar la democràcia.
El resultat
és que des de l’octubre passat Mataró està governat per una única formació
política i per un reduït grup de sis persones. Era d’esperar, però no ha estat
així, que fos un govern conscient de la seva minoria davant un consistori de
vint-i-set regidors i regidores. Per part nostre, amb l’única condició de
mantenir el full de ruta que dibuixa el Pla de Mandat, vam fer possible
l’aprovació del pressupost pel 2018, però l’actuació del PSC, ara en solitari
al govern, és decebedora.
Si mentre
érem al govern ja es dibuixaven alguns tics, ara, sols, el PSC torna a ser
aquell partit clientelista que durant anys va governar Mataró.Previsiblement
ens espera un darrer any de mandat clarament electoralista.
Les
sensacions després de la primera trobada pel seguiment dels acords per fer
possible que el pressupost tirés endavant no són gaire esperançadores, deixant
entreveure una falta d’interès en el compliment dels compromisos adquirits.
Un altre
aspecte preocupant d’aquest govern és l’aplicació d’una organització sense cap
sentit, col·locant entre els nous responsables i assessors a gent lleial
políticament, en alguns casos amb carnet, però faltats dels coneixements i les
aptituds necessàries pel lloc que ocupen. Tot això, fet sense escoltar el Ple,
que els ha advertit clarament.
Aquest mig
any ens ha demostrat que el sacrifici de deixar el govern, que vol dir la
impossibilitat de defensar des de la primera línia els nostres projectes i les
nostres propostes, conseqüència d’un posicionament faltat de dignitat
democràtica i defensa de la llibertat d’expressió del soci de govern, s’havia
de fer perquè l’actitud segueix essent la mateixa. Però també s’ha demostrat
que la Ciutat, entesa en la seva globalitat, hi surt perdent.
El nostre
compromís segueix intacte i passats aquests sis mesos, ens segueixen preocupant
les qüestions que el dia a dia de la ciutat planteja i volem seguir treballant
per les entitats i els ciutadans de Mataró. Seguim lluitant pels mateixos objectius,
encara que ara des de l’oposició.
Seguim
treballant i seguirem ben de prop temes com el Pla d’Impuls del Centre,
proposta impulsada des de CiU. L’increment de l’activitat econòmica i la
promoció de ciutat són elements fonamentals per lluitar contra l’atur i
perseguir el millor benestar dels nostres conciutadans. També dins aquest
paquet és imprescindible el diàleg amb El Corte Inglés i Mataró Parc, així com
el desenvolupament del pla estratègic del Port de Mataró, perquè siguin
creadors de llocs de treball i agents dinamitzadors del comerç portant-nos nous
visitants a la Ciutat.
També veiem
com a elements fonamentals en la promoció de ciutat l’Esport i la Cultura, per
això no els deixem de banda. Fem i farem seguiment del suport a les entitats
esportives i de la posada al dia de les nostres instal·lacions. Igualment
important és tot el debat al voltant del nostre ric calendari festiu que fa que
cada any guanyem visitants. Les Santes i Sant Jordi, amb la Setmana Santa
potser són els tres moments més importants. Cal seguir treballant per mantenir
la qualitat i la seguretat en els diferents actes, però també projectes com “La
Presó | Espai de les arts” han de col·laborar a que Mataró faci de cap de
comarca i també pugui vèncer les diferències entre les diferents expressions
plàstiques, totes elles igualment importants.
No cal dir
que seguim estant al costat dels que més els ha tocat patir la crisi i encara
necessiten una especial atenció de les administracions, també de la local. Els desnonaments
a causa de la pujada dels lloguers ens portarà ben aviat nous reptes als que
hem de fer front i no defugim la nostra responsabilitat. És per aquesta raó que
ja hem demanat més recursos per a l’adquisició d’habitatge social. I ja dic,
per si algú té la alguna temptació antropològica, que no acceptem lliçons de
ningú en l’eix dreta esquerra. Podem mirar als ulls de tothom, de punta a punta
de l’arc polítics perquè el tremp social (no solament per la batalla de les
preferents, que també), la preocupació i la prioritat política en forma de
recursos econòmics els ha impulsat i gestionat la formació que represento.
Afrontem,
doncs, el darrer any del mandat municipal amb la mateixa il·lusió i compromís
amb la Ciutat que el vam iniciar, malgrat la complicada situació política del
País ens hagi portat a fer-ho des de l’oposició.
Quim Fernàndez i Oller
President GM de CiU
13 d’abril
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada