10/12/17

La tercera edició del Seminari Gaudí es celebrarà a la Nau Gaudí de Mataró

Demà, 11 de desembre, es celebrarà, a la Nau Gaudí de Mataró, el III Seminari Gaudí. En aquesta edició dedicat a l’”Imaginari Gaudí: la imatge de l’obra i de la figura de Gaudí”.


El seminari, organitzat pel Consell Gaudí, va ser creat com un espai de treball i d’intercanvi d’experiències entre els responsables de la gestió de les obres de Gaudí a Catalunya per tal d’actualitzar el coneixement de l’arquitecte i millorar en la gestió de la seva obra.

Previ a la celebració del seminari s’hauria hagut de celebrar la trobada anual del Consell, i per aquesta raó fa uns mesos vam visitar al Conseller Puig, doncs el canvi de direcció al capdavant del Departament de Cultura de la Generalitat havia endarrerit la seva convocatòria. Els greus esdeveniments succeïts, amb l’actual Conseller a l’exili, segurament ho han complicat encara més. Però a ningú se li escapa que, ateses les circumstàncies, es podia haver aprofitat la celebració del Seminari per convocar-lo el mateix dia sota la presidència del Director General. Per què no s’ha fet? Algú ens ho hauria d’explicar, però estic segur que el Sr. Boya no hi hauria posat cap impediment.

El Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí és un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya creat l’any 2014 amb l’objectiu principal de vetllar per la conservació, l’estudi i la posada en valor del patrimoni gaudinià, que té el seu origen en la “Declaració de Mataró”, signada l’any 2013 amb motiu del 130 aniversari de la Nau Gaudí.

La Declaració de Mataró i la posterior creació del Consell Gaudí, van suposar per Mataró posar la Nau Gaudí, km0 de l’arquitecte, al costat de les grans obres i principals institucions, com la Pedrera i la Sagrada Família, per citar-ne només dues. A ningú se li escapa que aquest fet, a més de ser una extraordinària iniciativa de País, donava a la nostra Ciutat una magnífica possibilitat de promoció del seu patrimoni. També hi hem de sumar el contingut i ús actual de la Nau, seu de la Col·lecció Bassat, un altre element importantíssim de promoció de ciutat.

Si tot això és així i ens ho creiem, per què s’ha amagat la celebració del seminari? Per què no s’ha explicat on calia? Per què no ha sortit a la premsa local? Per què no en diuen res els webs vineamataro.cat , culturamataro.cat i naugaudi.cat ? Per què no s’ha convidat a persones de la ciutat? En edicions anteriors fins i tot es va debatre la possibilitat d’obrir el seminari, però jo només parlo de convidar persones de Mataró, sobretot, però, parlo de d’aprofitar una convocatòria com aquesta per parlar de l’obra de Gaudí a Mataró.

Per descobrir que es feia a Mataró el Seminari Gaudí calia, a partir de dijous i no abans, consultar les notícies del Departament de Cultura o entrar a portalgaudi.cat. Per acabar de demostrar l’interès del govern del PSC a Mataró en la Cultura i el Patrimoni només cal fixar-se en el programa, on és de destacar l’absència de l’alcalde i on no apareix cap nom per la cloenda, només, a darrera hora, la visita guiada a la Nau a càrrec de la Directora del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró.

El Consell Gaudí va ser una aposta de l’alcalde Mora i el conseller Mascarell que la ciutat ha de conservar des del convenciment que tenim un patrimoni que hem de lluir. Seria una llàstima que el seminari, que té un bon programa, només es fes per gastar la subvenció de la Generalitat.

30/11/17

19/11/17

Primera Nit de la Cultura


Divendres passat es va celebrar a Can Gassol la primera edició de la Nit de la Cultura, un compromís que figurava al Pla d’Actuació Municipal i, si m’ho permeteu, una aposta personal. L’acte es va preveure primer pel 29 de setembre i posteriorment pel dia 6 d’octubre. En el primer cas va coincidir amb el darrer dia de campanya pel Referèndum per l’Autodeterminació de Catalunya, i en el cas de la segona data, la situació política per la que travessa el país no aconsellava celebrar el que havia de ser la festa de la cultura de la Ciutat.

Hi vaig assistir amb preocupació per com es preparaven les coses i he de dir que, del que s’havia previst al que es va fer, a penes hi ha un punt de coincidència. S’havia preparat una festa. Una festa per a la gent de la cultura, sense intervencions de polítics, i pensada per a un públic més ampli i més nombrós. S’havia previst un conductor mediàtic, actors, l’edició d’un quadern que deixés constància de l’esdeveniment i, si es trobava espònsor, una copa al final. Finalment va semblar-se més a la gala de la que volíem fugir que no pas al que s’havia pensat. Vam tenir sort de la gran qualitat de les persones proposades per a formar part del jurat, que van saber fer una més que excel·lent presentació de cada guardó, i que els guardonats també van respondre demostrant la qualitat que el jurat els havia atorgat.


Però dit això, per a mi, l’acte va ser molt emotiu. Les paraules del Conseller de Cultura, Hble. Sr. Puig Gordi, actualment a l’exili a causa de la repressió exercida pel govern del PP amb el suport de C’s i PSOE; les imatges d’un seguit d’actes culturals i tradicions pròpies de la nostra Ciutat; els parlaments dels membres del jurat posant en valor la feina feta des de la Direcció de Cultura, i la forma en que van presentar als guardonats, em van fer saltar alguna llàgrima d’emoció.

En tot cas, la proposta s’ha concretat i els assistents, que no eren coneixedors del que acabo d’explicar, van sortir contents. I com em deia sempreuna col·laboradora mot propera, això és el que compta.


El jurat, que ja he dit que era de luxe, es va reunir el juny passat i els guardonats estaven avisats. Per això l’acte no es podia deixar de fer. Ara, una iniciativa ben rebuda pel món de la cultura local ha de tenir necessàriament continuïtat, tot i que l’absència de l’alcalde, la màxima autoritat local, en un acte de reconeixement als creadors i agents culturals de la Ciutat, persones i entitats, és més que criticable i preocupant.


Vull acabar, primer, felicitant als guardonats en les sis categories que la comissió encarregada de la definició del projecte i redacció de les bases va establir; i segon, agraint la feina feta a tots els que ho han fet possible, des de la comissió fins les persones que des de la Direcció de Cultura han cregut en el projecte, passant pels membres del jurat i tots aquells que van proposar candidats. 

15/11/17

Tres preguntes al voltant de la Nit de la Cultura

Publicat a Capgròsdigital



La celebració de la Nit de la Cultura va ser una aposta personal amb l’objectiu de posar en valor l’activitat cultural de la ciutat i els seus agents culturals. Tot i no ser una idea nova, es va pensar com una oportunitat per fer un reconeixement a persones i entitats.

Sempre es pot fer autocríticade com s’ha gestat el projecte i dels recursos que s’hi han pogut esmerçar, però el que és important és que el projecte ha prosperat i ho ha fet amb participació ciutadana pel que fa al seu disseny i la definició dels corresponents guardons.

Volíem que la primera Nit de la Cultura fos especial, espectacular i màgica, i per això vam optar per un espai únic, irrepetible, patrimoni de la humanitat com és la Nau Gaudí. Una Nau despullada on els atributs pensats per Gaudí lluïssin amb tot el seu esplendor. El dia triat era el 29 de setembre.Però el 29 de setembre va coincidir amb el darrer dia de la campanya pel Referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. Tots vam coincidir que poder no era el dia adequat per un esdeveniment com aquest i es va decidir ajornar-la pel 6 d’octubre.

La violència emprada per la Policia Nacional i la Guardia Civil el dia 1 d’octubre, l’aturada convocada pel dia 3 i la situació política en que estava immers el País va aconsellar un segon ajornament. La festa de la cultura de Mataró no es mereixia que es celebrés en un moment tant convuls de Catalunya; i el nostre País no es mereixia que mentre la seva gent vivia moments dolorosos i tristos Mataró fes la seva festa de la cultura com si res.

Ara el grup de CIU ja no forma part del govern municipal. Els responsables municipals de la Direcció de Culturahan decidit convocar la Nit, per tercera vegada, per aquest divendres dia 17 de novembre. L’espai triat és Can Gassol,

Can Gassol és un magnífic espai per a la creació en arts escèniques: teatre i dansa principalment. És ideal per assajos oberts al públic i representacions de petit format que cerquen la proximitat del públic. I és un espai que ha resultat ideal per acollir les tres darreres edicions del Mercat del Film, que va néixer a la Casa de Les Esmandies. Però és un bon espai per fer-hi la Nit de la Cultura? El seu aforament és molt limitat (al voltantde les 100 persones) i la seva grada no està pensada per ser desmuntada. La Nit pot i ha d’aplegar molta més gent. Primer, perquè l’organitza una de les 10 ciutats més grans i més importants de Catalunya; una ciutat que té vocació de pensar en gran i de treballar en gran, que no es posa límits a la seva ambició. Segon, perquè Mataró compta amb un teixit cultural ric i divers. I,tercer, perquè fruit d’això que acabo d’explicar el jurat de la Nit també és de primera divisió i està format per persones que coneixen molt bé la Cultura i la Ciutat i que gaudeixen d’un reconeixement dins el seu món: Cèlia del Diego (Directora del Centre d’Art la Panera de Lleida), Lluís Gendrau (Periodista i director editorial del Grup Enderrock), Joan Pera (actor), Marga Viza (directora de l’Àrea de Cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera), Manuel Cuyàs (Escriptor i periodista) i Lluís Puig (Conseller de Cultura).

La primera pregunta que em faig és: Can Gassol farà justícia a la importància de la Nit?

He criticat més d’una vegada que el govern socialista de Mataró ha fet inauguracions i actes com si al país no estigués passant res. Ho he fet amb els Premis Puig i Cadafalch. He lamentat que mentre al voltant d’un milió de persones ens estàvem manifestant demanant la llibertat dels nostres presos polítics es celebres un acte com aquest. Estic segur que Puig i Cadafalch,  que a més d’arquitecte va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya, no hauria acceptat mai que mentre al país passa el que passa en nom seu s’atorguessin uns premis. O l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de l’afusellament del President Companys, on el nostre alcalde va ser incapaç de fer una referència a l’actual govern legítim del país, la meitat a la presó i l’altra meitat a l’exili. Sí, al mateix exili on es troba ara en Lluís, el Conseller de Cultura.

I aquí faig la segona pregunta: farem una Nit de la Cultura escapçada en un lloc que li queda petit, i perquè un dels membres del seu jurat està exiliat en ple segle XXI i no podrà assistir-hi?

Aquests serien motius per a un tercer ajornament o una cancel·lació definitiva, això sí publicant el veredicte i fent arribar els guardons als escollits. Però aquesta vegada penso què s’ha de celebrar tot i l’escapçada a que ha estat sotmesa. S’ha de celebrar perquè ha de ser un acte reivindicatiu en què s’ha d’exigir la llibertat del presos polítics, ha de ser un acte d’homenatge i reconeixement al Conseller i tots els seus companys de Govern amb el President Puigdemont al capdavant.

I aquí deixo la tercera pregunta: seran capaços els responsables polítics de l’Ajuntament de Mataró d’estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-ho?

El desig, però, és que aquestes preguntes tinguin respostes satisfactòries: que s’hagi fet una bona adaptació de l’acte a l’espai de Can Gassol aconseguint que, malgrat el poc aforament, el seu desenvolupament sigui un èxit; que l’escapçada, tal vegada obligada, sigui compensada amb creativitat i imaginació; i que els responsables polítics sàpiguen aprofitar l’esdeveniment per donar-li un caire reivindicatiu pel restabliment de les nostres institucions que aquests dies han rebut els atacs de l’estat. Espero que Mataró tingui l’esdeveniment que es mereix. La qualitat de l’equip tècnic per fer-ho està garantida.

Joaquim Fernàndez i Oller
President GM de CiU a l’Ajuntament de Mataró


7/11/17

COMUNICAT GM de CiU: "“Condemna enèrgica a la violència”


Dissabte 4 de novembre al vespre, a Mataró, un jove va ser increpat quan sortia de casa seva per un grup d'unes 20 persones d'ultradreta. Alguns d'ells el van assaltar per l'esquena i li van donar cops de puny a la cara. A causa de les ferides, va ser portat a l'Hospital de Mataró amb ferides de poca gravetat.

Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró condemnem aquesta agressió i qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui. Aquest no és un fet nou, sinó que ho hem fet sempre. És per això que diumenge ja ens vam sumar a una declaració institucional que la CUP va proposar a la resta de grups municipals, demanant que s’hi afegís que l’Ajuntament es personés com acusació particular en contra dels autors de l’atac.

Avui el grup socialista ens ha presentat una nova proposta, aquesta més descafeïnada, malgrat s’ha de reconèixer que, per primera vegada des del 6 de setembre, apareixia la paraula “condemnar”. La proposta parlava única i exclusivament de l’agressió al jove, però per part de la CUP s’ha recordat un seguit de fets que van succeir durant el desenvolupament de la manifestació a la que van participar membres de C’s, PP i PxC.

Fotografia publicada per @Vparames


Per part del grup de Convergència i Unió estàvem disposats a donar suport al comunicat per tal que pogués ser unànime, però cercant el consens hem proposat que, sense detallar cap fet concret, s’afegís l’expressió “durant la manifestació ja hi havia hagut algun incident”.

El nostre vot a canviat quan, no només no s’ha acceptat l’esmena, sinó que per part de C’s i PxC (el PP no ha pogut assistir) s’han negat uns fets que molts ciutadans van denunciar durant la tarda de dissabte. S’ha dit que a totes les concertacions hi ha xiulets i el PSC només ha volgut referir-se al fet concret obviant qualsevol altre acció.

Ha estat davant aquesta actitud de negar la realitat que no hem volgut compartir el comunicat amb els que van donar suport a la manifestació, sense que això vulgui dir que no mostrem la nostra rotunda condemna a la violència que, com ja hem dit abans, hi ha estat i hi serà sempre.

Pensem que haver donat suport al comunicat de la Junta de Portaveus hauria estat tant com acceptar que els fets denunciats per molts ciutadans i posats sobre la taula pel portaveu de la CUP no havien existit.




6/11/17

El cinisme de la dignitat


El catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual, Andreu Mayayo, farà avui la conferència de l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de la mort del president Lluís Companys. La conferència, que tindrà lloc a les 19.30 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, portarà per títol “Lluís Companys: la dignitat republicana”. L’acte que està organitzat per l’Ajuntament l’hauria de presidir l’alcalde de la ciutat. David Bote també va presidir el passat 15 d’octubre l’ofrena floral davant el monument del president mártir.

L’atzar ha volgut que avui recordem un president de Catalunya que va morir per defensar aquest país. Companys va haver d’exiliar-se a França, va ser detingut i lliurat al règim dictatorial del general Franco, jutjat i condemnat a mort. La figura de Lluís Companys és molt polièdrica i la seva gestió al capdavant de la Generalitat Republicana pot ser valorada, elogiada i criticada. El que no mereix cap crítica és la seva dignitat en el moment de morir, tal i com va dir ell mateix, “per Catalunya”.

La paradoxa d’avui és que tothom s’omplirà la boca de bones paraules i de meravelloses intencions sobre el passat, sobre la injustícia de Franco amb Companys i sobre l’atrocitat de la seva condemna a mort. Es tornarà a parlar d’un judici sumaríssim sense garanties, d’una farsa que va acabar amb el president mort a trets.

Però avui, 77 anys després d’aquells tràgics fets, Catalunya té una part del seu govern empresonat i el seu president i quatre consellers “exiliats” a Brussel·les pel “gran delicte” d’haver volgut complir el programa electorals amb el que es van presentar a les eleccions del 27S; per haver donat la paraula al poble de Catalunya perquè es pronunciés sobre el nostre futur; i per haver actuat en conseqüència amb el resultat del referéndum.


Avui, 77 anys després, el govern de Catalunya es troba exiliat a Bèlgica o empresonat a Espanya per ser demòcrata. I avui, 77 anys després, els mateixos que han votat a favor de tot això; els mateixos que s’han negat a condemnar la brutalitat policia el dia 1 d’Octubre; els mateixos que han permès que es tirés endavant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ataca directament les nostres institucions; aquets ens vindran a presidir un acte de record a un president de Catalunya màrtir. Els mateixos que avui permeten aquesta barbaritat democràtica a l’Espanya del segle XXI ens vindran a lamentar el que es va fer amb el president Companys.

No puc estar-me de denunciar aquest cinisme i aquesta manca de dignitat democràtica. S’ompliran la boca amb tot el que li va passar al president Companys, sense veure que són els còmplices imprescindibles que han fet que el president Puigdemont estigui a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó; són els co-autors que el nostre legítim govern estigui exiliat o empresonat. I això no crec que ho puguem silenciar. Ho hem de dir; ho hem de denunciar. I hem de denunciar també a aquells que per acció o per omissió, directament o de forma indirecta, ho fan possible a Madrid o a Mataró. Ho hem de dir clar: no jugueu amb les paraules, no us ompliu la boca de dignitat. Aquesta paraula, avui, pronunciada per vosaltres, sona a cinisme.     

30/10/17

Intens cap de setmana


La no participació del President José Montilla a la votació al Senat divendres passat va anar seguidadiumenge de la participació del Primer Secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, a la manifestació organitzada per Societat Civil Catalana, PP i C’s, una concentració que va tenir Josep Borrell, també PSC-PSOE, com una de les estrelles del dia.


Societat Civil Catalana (SCC), segons la Viquipèdia, és una plataforma unionista espanyola pròxima a l’extrema dreta PP i C’s crec que ja s’han retratat prou i tothom sap de quin peu calcen. Però que Miquel Iceta hi assistís demostra a on vol posar al PSC-PSOE. I que Josep Borrell, des de l’escenari de l’acte polític de la concentració, demanés a la justícia que actuï contra el President Puigdemont i el seu govern, evidencia clarament a quin costat està el socialisme català. I és en aquest punt on crec que val la pena valorar el paperdel president Montilla. Algunes persones veuen bé que no participés de la votació al Senat. Diuen: “No podia ser que un expresident de la Generalitat votés a favor de cessar al President actual”. Doncs jo penso que si no volia votar-ho, només calia votar-hi en contra o dimitir. El que passa és que sí que volia, com tot el seu partit: el que no li agradava era la foto. Em sap greu, però d’això se’n diu covardia.

Doncs bé, els mateixos que van anar a la manifestació de Societat Civil Catalana són els mateixos que governena l’Ajuntament de Mataró(PSC) o li donen suport (C’s, PP i, en aquest cas, cal afegir-hi la inestimable contribució de Plataforma per Catalunya). A l’altre costat, en podríem dir a l’oposició, hi ha un bloc certament heterogeni (CiU/PDeCAT, ERC, Volem i la CUP) que comparteix el desig de recuperar la dignitat democràtica de la nostra ciutat. I al mig, entre uns i els altres hi tenim ICV-EUiA que, amb els Comuns, té la clau per canviar les coses a Mataró.

Algú pot caure en la temptació d’acusar-me de voler pressionar la bona gent d’ICV-EUiA. És ben lliure de fer-ho, però s’equivoca. La veritat és que cada dia trobo alguna persona que em pregunta per què encara no hem canviat el govern de Mataró i jo crec que tinc l’obligació d’explicar-los que necessitem majoria absoluta per fer-ho, i que ens manca el vot que està en mans de ICV-EUiA. Aquesta és la pura realitat; no és cap pressió. És un evidència. Com també ho és que el President Puigdemont va mantenir l’oferta de diàleg fins el darrer moment i que la resposta de Rajoy va ser l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; o que els companys que es manifestaven amb el Sr. Iceta, diumenge, es van encarregar de protagonitzar actes violents contra ciutadans, periodistes, treballadors públics i de provocar i insultar els Mossos; en qualsevol moment el Fiscal General de l’Estat pot demanar l’empresonament del President de la Generalitat i acusar d’una cosa que no han fet als membres del Govern i de la Mesa del Parlament... Tot són evidències, oi?

Per acabar, un record pels Jordi’s, que avui fa dues setmanes que estan privats de llibertat per haver demanat als manifestants cívics i pacífics que obrissin pas per deixar sortir als agents de la Guardia Civil que havien estat tot el dia remenant pels despatxos de les nostres institucions. Aquest va ser el seu delicte.

24/10/17

Ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta

Ahir, a Mataró, es va celebrar la Junta de Portaveus habitual abans de cada Ple Municipal. S’hi van aprovar tres declaracions institucionals:
  1. Del grup municipal de VOLEMataró de suport als alcaldes i electes que han defensat el Referèndum i de denuncia a les pràctiques repressives de l’estat.
  2. Del grup municipal de la CUP per trencar relacions institucionals amb la Casa Reial Espanyola.
  3. Dels grups municipals de CiU i ERC per aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya.
Les tres iniciatives van ser aprovades amb els vots dels grups de CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA. Per la seva banda, hi van votat en contra, PSC, C’s, PP i PxC. A la primera el PSC s’hi va abstenir..

Al meu parer, de les iniciatives i dels vots que van rebre aquestes tres propostes se’n poden treure algunes conclusions. No, no parlaré d’independència, parlaré de democràcia. Trobar-nos un partit com PxC al costat dels que no estan per la democràcia, la llibertat i els drets humans no sorprèn a ningú. Que s’hi instal·lin el PP i C’s, sorprèn, tot i que si tenim en compte que estem parlant de la relació  Catalunya-Espanya, també ho entenem.  Però trobar-hi el PSC, que té al darrera una tradició de lluita per la llibertat dels pobles i la seva gent... Què està passant?

Jo hi trobo dues explicacions, però cap m’agrada. La primera, que no estem parlant del PSC, que pràcticament ja no existeix, sinó que estem parlant del PSOE instal·lat a Catalunya; i la segona, que aquest PSOE està competint electoralment amb PP i C’s per ocupar un espai españolista.

Quan una formació política deixa d’estar lligada al territori i el seu interès no són les persones, sinó els vots que li poden aportar poder, es converteix en una formació no desitjable.

Ho dic amb tristesa, doncs durant dos anys i mig hem compartit govern amb el PSC i a Mataró no li ha anat pas malament, però això no es pot mantenir a qualsevol preu. Malgrat pugui ser dolorós, ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta i que no són el govern que una ciutat necessita.

23/10/17

Mataró no es mereix aquest govern


Els mataronins no ens mereixem viure en una ciutat on qui governa aprova l’aplicació a Catalunya de l’Article 155 de la Constitució Espanyola. 

No ens mereixem un govern municipal que participi de la repressió del poble de Catalunya.

No ens mereixem que el govern de la nostra ciutat sigui còmplice d’un cop d’estat al nostre País. 

M’he fet un fart de valorar positivament l’aplicació de les polítiques locals que van quedar recollides a l’”Acord pel Progrés de Mataró” signat el 13 de juny de 2015 entre PSC i CiU. M’he cansat d’explicar que el seu compliment ha estat satisfactori i ha portat molts beneficis per la ciutat. 

Tal com vaig dir al darrer Ple Municipal, mai vam demanar als companys del PSC que es convertissin en independentistes... volíem, com sempre havíem fet, defensar junts la democràcia, les llibertats i els drets humans.

Però, com també vaig dir, la posició que han adoptat en tot el que està passant a Catalunya ens ha fet impossible poder continuar compartint govern.

Tampoc ara, quan militants històrics s’han plantat davant la decisió d’impulsar el 155 i alguns alcaldes han demanat públicament que no es faci, el PSC de Mataró s’ha mogut un mil·límetre. Segurament aquesta era la darrera oportunitat creïble que tenien i també l’han deixat passar.

Les declaracions extemporànies sobre cedir o no espais, quan ningú no en parlava; el no compliment de l’acord adoptat per majoria absoluta al Ple per tal de donar suport al Referèndum; les actuacions de la Policia Local durant la campanya del Referèndum; l’actitud tan tèbia amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, condemnablede la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil l’1-O; la posició tan distant sobre les detencions de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart... tot això feia impossible seguir treballant junts.

Però ara, el suport incondicional del PSOE - PSC a la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, no només faria impossible mantenir l’acord, sinó que dóna la raó a aquells ciutadans que fa setmanes que demanen la dimissió de l’alcalde de Mataró. Personalment em dol, em dol molt, però cal separar la relació personal de l’actitud política, i políticament crec no queda una altra opció que la dimissió de l’alcalde Bote. Mataró no pot ser una ciutat hostil a les institucions catalanes. Mataró no pot estar governada pels que estan a favor d’un cop d’estat.

Ara més que mai cal que els defensors de la democràcia i la llibertat ens unim, amb generositat, deixant a banda personalismes o tendències polítiques. El moment és excepcional i cal fer un gest excepcional. Els fets són els més greus des que la dictadura de Franco es va carregar les nostres institucions

Necessitem la unitat política dels demòcrates per constituir un nou govern municipal. Per això, demano a aquells que encara tenen dubtes que es neguin a col·laborar en mantenir un govern que atempta contra el nostre país i la seva gent.

Per acabar, vull manifestar la meva absoluta confiança amb el President, la resta de Govern i el Parlament, remarcant que ells necessiten també el món local al seu costat.

20/10/17

Intervenció al Ple d’aprovació inicial de les Ordenances Fiscals per a 2018

POSICIONAMENT EN L’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS PER A 2018 I APROVACIÓ PROVISIONAL DE LES BASES DE SUBVENCIONS
Ple extraordinari de 19 d’octubre de 2017



Bona tarda a tothom,

Avui, encara que sembli una evidència, no puc passar per alt fer-los notar que aquesta és la meva primera intervenció al Ple, en aquest mandat legislatura, com a portaveu del primer grup de l'oposició.

I aquesta intervenció té lloc justament en un Ple molt important, on es presenten les OOFF. I ja els hi avanço que el nostre posicionament serà de ple suport al que es proposa, com a mínim en aquest tràmit inicial. Després, durant el període d’exposició pública, ja tindrem temps de demanar d’afinar alguns punts.

El suport d’aquest grup a la línia que es proposa per a les ordenances fiscals per l’exercici 2018 no els pot estranyar, perquè el que avui es presenta aquí ho hem estat fent conjuntament, EN EQUIP, i amb una MOLT BONA SINTONIA, nosaltres i el grup socialista, al GOVERN.

Durant 2 anys i 5 mesos, els regidors socialistes i nosaltres hem estat governant la ciutat i, VULL DIR-HO: amb uns resultats prou satisfactoris pels mataronins.

Hem parlat, hem discrepat, hem discutit i hem pactat.

I crec que els nostres pactes han servit perquè la majoria de la ciutat de Mataró s’hi sentís representada.

La meva relació amb l’alcalde, Sr. Bote, és bona. Ens uneixen moltes coses i discrepem de moltes altres.

Pel que fa al Sr. Jerez, tots coincidiran amb mi que és una persona que cerca el consens. Aquestes dues coses han fet més fàcil també trobar el camí del mig perquè avui es porti aquí una proposta per les taxes, impostos i preus públics municipals pel 2018.

Dit això... I el senyor Bote ho sap, perquè n’he parlat molt amb ell...

La posició que han adoptat, ell personalment i el seu partit, en tot el que està passant a Catalunya ens ha fet impossible poder continuar compartint govern.

Els hi dic sense agror: ... HEM TROBAT A FALTAR AQUELL PSC AMB QUI SEMPRE, REPETEIXO, SEMPRE, HAVÍEM COMPARTIT L’ANHEL DE LLIBERTAT I DEMOCRÀCIA.
·   Les declaracions extemporànies sobre cedir o no espais, quan ningú no en parlava...
·     La gira per totes les televisions espanyoles que no ens volen cap bé. Traient pit per haver dit que no pensava complir un acord adoptat per la majoria absoluta d’aquest Ple...
·    I SOBRETOT, i remarco això, SOBRETOT, l’actitud tan tèbia, tan distant, tan comprensiva amb els gravíssims incidents del dia 1 d’octubre, amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, condemnable enèrgicament, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil...
·   Així, com les apel·lacions dels dirigents del PSOE i el PSC a acceptar la suspensió de l’autonomia catalana...
Feien que la nostra presència al govern fos molt difícil.

Després, aquesta mateixa setmana, tot això encara s’ha vist incrementat amb:
·   La igualment tèbia posició sobre les detencions dilluns passat dels senyors Sánchez i Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium, on parlen de qüestions jurídiques esquivant un posicionament polític clar i contundent.
En aquest punt ens sumem a l’exigència de la seva posada en llibertat expressada per altres grups i que ha quedat clarament recollida en una declaració institucional aprovada avui mateix en Junta de Portaveus.
·      I també, amb el que per a nosaltres ha estat una mostra evident de menyspreu al debat en Junta de Portaveus, defugint arribar a acords i, fins i tot, tergiversant les posicions. Fent declaracions quan s’havia demanat de forma explícita que no es fessin.

Saben, perquè s’ha fet públic, que sectors del nostre partit feia temps que tenien una opinió diferent a la del grup municipal sobre la continuïtat o no al govern.

I saben també, que nosaltres sempre hem defensat la gestió i el full de ruta que junts vam construir i hem seguit.

Però en l’aspecte democràtic, d’implicació democràtica, de sensibilitat cap el que està vivint el país... i des de la diferència...
Insisteixo aquí en el que ja els hi hem dit en plens anteriors: NO VOLIEM QUE ES CONVERTISSIN EN INDEPENDENTISTES...
...VOLIEM QUE –com sempre havíem fet– ESCOLTESSIM EL BATEC DEL CARRER, DE LA GENT I ELS DONÈSSIM UNA SORTIDA DEMOCRÀTICA...
Des de la diferència (els deia) ...aspiràvem a que estiguessin amb nosaltres o que, com a mínim, no estiguessin contra nosaltres.

I no solament no ens han ajudat, i els hi dic amb pena, creguin-me, sinó que en algun moment, des del seu partit, han encoratjat a l’aplicació de la suspensió de l’autonomia o, per exemple, les declaracions del líder del PSOE, el Sr. Pedro Sánchez, que s’ha passejat per Europa dient que això que els catalans diuen que passa a Catalunya no és veritat ...

I vostès...   els socialistes catalans, han callat.

Em disculparan perquè potser en aquest ple no toca que digui el que estic dient. Avui toca parlar d’ordenances.

Però en tenia necessitat. Crec que els nostres conciutadans es mereixen les nostres explicacions a la Sala de Plens del perquè avui, els regidors d’aquest grup ja no s’asseuen a les cadires del govern, sinó que estem a l’oposició.

Dit això, i com els avançava abans... el nostre vot als punts 3 i 4 de l’ordre del dia serà positiu, no obstant, ja els hi avanço que presentarem al·legacions i propostes en el sentit que moltes vegades hem comentat amb vostès, especialment amb el Sr. Jerez.

És a dir, ara des de l’oposició, amb el tema de les ordenances fiscals, continuarem fent allò que ja fèiem des del govern: INTENTAR POSAR-NOS D’ACORD AMB ELS TEMES ON TENIM ALGUNA DIFERÈNCIA.

Estic parlant de que cal fer amb l’IBI, impost que suposa una part important en els ingressos necessaris per a després poder-los aplicar a les polítiques que entre tots decidim. I ja saben que nosaltres tenim una especial obsessió a aplicar-ho a les polítiques socials que serveixin per fer una mica més fàcil la vida de les persones que s’ho passen pitjor.

Em refereixo també a l’IAE, impost que afecta directament a l’activitat econòmica, en el que si bé és cert vam trobar un punt de consens, la nostra i la seva posició inicial no coincidien del tot. Igual que amb els temes socials hem apostat fort –i encara ho hauríem de poder fer més- creiem que, a través dels mecanismes que les ordenances preveuen, cal també donar facilitats als que poden generar riquesa i ocupació (emprenedors, empresaris, economia social i cooperativa).

O la taxa de la brossa, en que el debat, entre nosaltres i altres grups de l’oposició estava i està en si s’ha de basar més en els valors cadastrals, en el nombre d’ocupants d’un immoble, que vol dir persones generadores de residus, o bé en altres conceptes.

De tot això, els hi demanarem parlar-ne i poder arribar a acords de cara l’aprovació definitiva d’aquestes OOFF, per tal de poder mantenir aquest posicionament que avui serà positiu.

Finalment i per acabar, pel que fa a la proposta d’aprovació de les bases de subvencions, el nostre vot serà igualment positiu, també perquè les hem treballat conjuntament i perquè en algun cas, membres del nostre grup, com la senyora Martínez, hi ha tingut un paper determinant, demostrant una gran consciència social.
Pel que fa als punts 1 i 2 el nostre vost serà igualment positiu.

Moltes gràcies,

Quim Fernàndez, portaveu GM de CiU-PDeCAT

19/10/17

Aprofiteu per gaudir de l’espectacularitat de la Nau Gaudí


Ahir vam poder assistir a la presentació, que a causa de la gravetat dels darrers fets succeïts al país va substituir la inauguració programada, de l’exposició “Un arc, un iglú, una ciutat. Que mostra dues obres de grans dimensions “especialment seleccionades per dialogar amb l’arquitectura de la Nau Gaudí”.

Les obres són “El camí per venir aquí” de l’artista italià MarioMerz, considerat un dels principals representants de l’art povera, i “Des del terrat” de l’escultor valencià Miquel Navarro.

“Un arc, un iglú, una ciutat” és el primer resultat de l’acord de col·laboració entre el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i la Fundació Bancària “La Caixa” que vam aconseguir ja fa uns mesos gràcies a les gestions del Sr. Lluís Bassat i que hauria de portar noves exposicions a la nostra Nau, el K0 de l’obra d’Antoni Gaudí.

No us parlaré de les peces, perquè això ho faran molt millor i toca fer-ho als entesos, el que vull és convidar-vos a visitar-les, perquè a més de la seva  qualitat, podreu gaudir de l’espectacularitat de la visió de la Nau Gaudí sense plafons expositius, fet que no es donava des dels actes del seu 130è aniversari. Això ho podreu fer fins al 14 de gener de 2018. Tot i així, després de l’exposició actual s’havia previst reprendre les exposicions de la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani amb una selecció exclusivament dedicada a escultures, la qual cosa podria fer, segons com s’organitzi, que poguéssim allarga aquesta visió neta dels arcs parabòlics.

28/9/17

No tenim por


El dia 1 d’octubre els mataronins podran anar a votar en el Referèndum on es pregunta si estem d’acord o no que Catalunya sigui independent. Uns votarem que sí, altres votaran que no. Votarem malgrat els impediments que està posant un Estat amb un concepte molt ranci de la llibertat i de la democràcia; votarem tot i el govern autoritari de Mariano Rajoy i dels palmeros que li donen suport en aquesta qüestió (PSOE i Ciutadans); votarem malgrat les consignes d’alguns partits que han impedit als seus alcaldes posar els locals municipals al servei de la democràcia.

Votarem perquè els catalans necessitem poder decidir el nostre futur sense que res ni ningú ens digui què podem fer i què no. El Referèndum de l’1-0 no és la dèria de quatre burgesos que volen tenir la clau de la caixa. El Referèndum és un sentiment transversal compartit que abraça persones de centre dreta, socialdemòcrates i socialcristians, socialistes i noves vies d’esquerres; aglutina en un mateix espai representants de tot l’arc parlamentari que viu la democràcia com un joc de majories i minories on tothom és cridat a participar.

Per això, el crit de “No tenim por” és més autèntic, actual i viu que mai. És un crit al futur, a la llibertat, a un camp sense barreres, a un horitzó net, a un espai on el que compta és la voluntat de la majoria i no les pors d’una minoria boicotejadora. Aquesta majoria oberta i il·lusionada no tem el resultat; sap que pot guanyar el sí però que també pot guanyar el no. I no li fa por.

Els que boicotegen el Referèndum no volen saber l’opinió de les persones perquè temen que els diguin que volen volar lliurement, i abans d’escoltar-los prefereixen no deixar-los parlar.
“No tenim por” de poder mirar als ulls dels nostres fills i els nostres nets i dir-los: nosaltres hem fet allò que podíem per fer un futur millor.
“No tenim por” d’una justícia que no és independent dels altres poders, que persegueix urnes i paperetes i s’oblida de defraudadors i fatxendes.
“No tenim por” de perdre perquè participant al referèndum ja hem guanyat.
“No tenim por” que els fills d’aquells que fa molts anys van venir de fora de Catalunya a fer gran aquesta terra (com el meu pare) creiem que el millor per Catalunya és la independència.
“No tenim por” d’acollir a tothom a casa nostra, de fer una societat oberta i integradora.
“No tenim por” d’anar a votar perquè si no ho féssim, el dia de demà no ens podríem mirar al mirall sense que ens caigués la cara de vergonya.

En definitiva, us demano a tots que aneu a votar, que digueu a tothom “No tenim por”. Feu-ho pels vostres fills, però també pels vostres pares, per la vostra parella i per vosaltres mateixos. Perquè en ple segle XXI ja no ens poden dir que votar és un delicte i que posar una papereta és un crim, que no tenim dret a pensar, a parlar i a expressar-nos. No ens poden dir que no tenim dret a decidir.

Joaquim Fernàndez i Oller
President GM de CiU
Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró

Article publicat a el setmanari capgros.com

12/9/17

Neix Mataró Audiovisual


Dissabte passat vam inaugurar les noves instal·lacions de MATARÓ AUDIOVISUAL, el nou mitjà que uneix en una sola marca els canals públics de comunicació locals. I coincidint amb la Diada de l’Onze de Setembre van començar les emissions d’aquests nous canals: Mataró Televisió, Mataró Ràdio i Mataró Digital.

El projecte ve de lluny. En el mandat passat, amb el govern de CiU, se’n va començar a parlar, tot i que va caldre esperar fins a aquest mandat perquè s’iniciessin els treballs. L’acord de govern signat entre PSC i CiU va recollir l’objectiu d’integració de la televisió comarcal amb l’emissora municipal de ràdio. Finalment, el mes de gener de 2017, després de mesos de debat intern dins el govern i d’estudiar com es podia fer, el Ple Municipal va aprovar, amb l’acord de tots els grups municipals, un full de ruta marcant clarament el camí a seguir.

Han estat mesos de treball intens i complex per assolir un objectiu fixat des del primer dia: aconseguir la integració en un sol mitjà de comunicació, que a la pràctica volia dir la creació d’una única redacció sota una sola direcció, amb vistes a iniciar emissions l’Onze de Setembre del mateix any. Objectiu aconseguit sobretot gràcies a l’esforç i dedicació de tot un equip d’excel·lents professionals dels mitjans existents sota la direcció de l’Àrea de Servei a les Persones de l’Ajuntament en col·laboració amb diferents serveis municipals.

Tot aquest procés s’ha dut a terme amb la voluntat de guanyar en eficiència i eficàcia; mantenir i reforçar el model de comunicació proximitat i incrementar la col·laboració amb el Tecnocampus per desenvolupar una cooperació acadèmica intensa.

Gràcies a la integració es garanteix la continuïtat dels mitjans. Especialment del canal de televisió, que, malgrat passa a ser municipal, segueix tinent vocació de servei a la comarca i  reforça el paper de capital que ha de tenir Mataró. Destacar també que s’han pogut garantir tots els llocs de treball.

Tot això només es podia fer des del convenciment del valor que tenen els mitjans de comunicació local a l’hora d’explicar a la ciutadania que passa en el seu entorn més proper, allò que els afecta i aquells fets dels que en molts casos en són protagonistes. I preservant els criteris d’objectivitat i independència dels òrgans polítics dels que depenen en tal que mitjans públics.

Així mateix, els acords signats amb el Tecnocampus faran d’aquest mitjà públic una eina de formació pels estudiats del Grau de Mitjans Audiovisuals, que podran fer les seves pràctiques treballant en experiències reals de comunicació, alhora que aportaran frescor i a la producció de les ofertes en programació de televisió i ràdio.

M’agradaria remarcar que tot aquest procés només ha tingut el cost de les inversions en l’adequació dels espais on ja s’ubicava el canal comarcal de televisió, depenent dels desaparegut Consorci Digital Mataró Maresme. Aquest inversió s’ha destinat, en part, a renovar l’equip tècnic, ja que el pressupost de funcionament no tindrà cap increment respecte els ja existents.

Només queda desitjar molta sort i molts èxits al mitjà de comunicació que acaba de nàixer i agrair la bona feina feta a tots els que ho han fet possible.

Joaquim Fernàndez i Oller
1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró 
President de Mataró Audiovisual