Escola de Tardor de CDC

Ahir a la tarda i avui al matí s’ha celebrat l’Escola de Tardor de CDC, que des de fa uns any porta el nom de “Ramon Juncosa”, al qual vaig tenir l’honor de conèixer personalment. Si l’any passat vam trobar-nos a les comarques de Girona, enguany l’escola s’ha fet en un hotel de Vila-seca, al Tarragonès.

El fil conductor de l’escola ha estat “Catalunya, escenaris de futur”. Malauradament ahir no vaig poder-hi assistir, però avui no m’he perdut ni un moment de les taules rodones que s’han fet. La primera, “La lluita per l’autogovern: lliçons del passat, reptes de futur” l’ha presentat en Josep Rull, diputat i cap de llista de CiU a Terrassa.

L’Agustí Colomines, director de Catdem, ha afirmat que “el catalanisme no està en crisi, sinó en un procés de transformació, el que està en crisi és la catalanitat”. També ha dit que “no és veritat que el sobiranisme avanci entre la població, però si que és veritat que avança dins dels partits polítics”. Ha justificat la seva afirmació en que si no fos així, les eleccions no les guanyaria qui les guanya. Amb aquestes paraules van passat pel cap moltes converses amb companys de CDC que, impacients, volen l’Estat Propi per demà mateix. Som molts els que volem una Catalunya lliure i independent, però hem de ser realistes i molt conscients de la composició social que tenim i de qui és la seva voluntat.

La Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciències Polítiques, ha parlat més del desprestigi de la democràcia que no pas de l’autogovern, tot i que ha fet unes reflexions molt interessants i ens ha dit que hem de veure el futur com un espai de llibertat. Josep M. Solé i Sabaté, el darrer de la taula en intervenir i qui més polèmica ha portat, ha donat per esgotada la via de l’Estatut. Per a ell, el Tribunal Constitucional no està legitimitat i el que s’ha de fer és anar cap a la independència. Ha estat molt gràfic amb l’expressió: “Ens han de tornar la cartera que ens van robar l’11 de setembre de 1714”.

Després d’una petita pausa, la segona taula, presentada pel futur alcalde de Barcelona, en Xavier Trias, i amb títol: “Receptes per sortir de la crisi econòmica”, ha reunit personalitats com Antoni Abat, president de CECOT, Josep M. Àlvarez, secretari general d’UGT, Judith Panadés, professora de l’UAB, i Miquel Fraile, secretari general de la Confederació Catalana de Comerç.

En aquest cas, l’Antoni Abad i Josep Ma. Àlvarez han estat els ponents que més m’han agradat, tot i reconèixer que la intervenció de la Judith Panadés ha estat molt pedagògica, com s’escau a una bona professora. Abad i Àlvarez, que han tingut uns posicionaments com corresponia a les organitzacions que representen, ens han deixat amb ganes de debat. Coincidien, però, en moltes coses, com per exemple en que un dels problemes de la nostra economia és la baixa productivitat. Pel primer, encara no s’ha inventat altra recepta per progressar que treballar. Pel segon, segons el camí que agafem, sortirem semblant-nos més al model marroquí que al model alemany.

Ha tancat l’Escola de Tardor la intervenció de l’Artur Mas, per a qui és fonamental que el país pugui tenir esperança i il•lusió. Però no n’hi ha prou, sinó que la recuperació econòmica no serà possible amb governants dèbils, sense rumb i sense lideratge, com els que té ara mateix Catalunya.

Després d’escoltar l’Artur, tots hem sortit amb el missatge clar que l’objectiu dels propers mesos és que Catalunya tingui un govern fort, tant de portes en dins, com de portes en fora, doncs, mentre Europa no tingui un paper més important, ha de ser capaç d’influir a Madrid. No podrem avançar socialment i obtenir més benestar sense una base sòlida i dinàmica.

L’Escola ha estat de les més participades, en una mostra de la bona salut del partit i de la capacitat per afrontar les dues properes conteses electorals, la del Parlament de Catalunya i la de les eleccions municipals.