L’única marera de desconnectar de veritat és desaparèixer uns dies del que és nostre entorn habitual durant tot l’any. Per això, una vegada deixat en bones mans del control i supervisió de tot, hem agafat el cotxe i ens hem posat a fer kilòmetres.
Per greus problemes a la vista, que m’impedien treballar sobre plànols i estudiar amb intensitat, no vaig poder-me dedicar al món de l’arquitectura o de l’enginyeria, però sempre m’han agradat. És per això que, quan tinguin oportunitat de fer-ho, faig viatges com el d’avui. Per circumstàncies familiars no teníem res programat per vacances i avui hem agafat l’autopista en direcció Montpellier i, sense arribar-hi, hem continuat fins el “Pont de Millau”.
Creuar-lo ha estat impressionant. El pont va ser concebut per l’enginyer francès Michel Virlogeux, amb disseny de l’arquitecte anglès Norman Foster. El 14 de desembre de 2001, posava la primera pedra el ministre de transports i el mateix dia del mateix mes de 2004, era inaugurat per Jacques Chirac, president de la República. Només tres anys per construir aquesta magnífica obra, de gairebé 2500 metres de longitud, que travessa el riu Tarn a 270 metres d’alçada. Un magnífic vídeo explica, a les instal·lacions de l’àrea que hi ha al costat nord del viaducte, com van ser els treballs de construcció. És, senzillament, espectacular veure com anava corrent el tauler metàl·lic per sobre de les set columnes, com s’aixecaven les torres fins els 343 metres i, finalment, com es tensaven els tirants d’acer.
A més, el que fins avui és el pont més alt del món, retalla considerablement la distància amb París. Segurament, per això “Le Viaduc de Millau” serà ben aviat una obra coneguda per molts catalans. En tot cas, si no heu d’anar a París o hi aneu amb algun altre mitjà de transport, val la pena que quan tingueu un moment feu una escapada per conèixer aquesta impressionant obra d’enginyeria amb un extraordinari disseny arquitectònic.
Per greus problemes a la vista, que m’impedien treballar sobre plànols i estudiar amb intensitat, no vaig poder-me dedicar al món de l’arquitectura o de l’enginyeria, però sempre m’han agradat. És per això que, quan tinguin oportunitat de fer-ho, faig viatges com el d’avui. Per circumstàncies familiars no teníem res programat per vacances i avui hem agafat l’autopista en direcció Montpellier i, sense arribar-hi, hem continuat fins el “Pont de Millau”.
Creuar-lo ha estat impressionant. El pont va ser concebut per l’enginyer francès Michel Virlogeux, amb disseny de l’arquitecte anglès Norman Foster. El 14 de desembre de 2001, posava la primera pedra el ministre de transports i el mateix dia del mateix mes de 2004, era inaugurat per Jacques Chirac, president de la República. Només tres anys per construir aquesta magnífica obra, de gairebé 2500 metres de longitud, que travessa el riu Tarn a 270 metres d’alçada. Un magnífic vídeo explica, a les instal·lacions de l’àrea que hi ha al costat nord del viaducte, com van ser els treballs de construcció. És, senzillament, espectacular veure com anava corrent el tauler metàl·lic per sobre de les set columnes, com s’aixecaven les torres fins els 343 metres i, finalment, com es tensaven els tirants d’acer.
A més, el que fins avui és el pont més alt del món, retalla considerablement la distància amb París. Segurament, per això “Le Viaduc de Millau” serà ben aviat una obra coneguda per molts catalans. En tot cas, si no heu d’anar a París o hi aneu amb algun altre mitjà de transport, val la pena que quan tingueu un moment feu una escapada per conèixer aquesta impressionant obra d’enginyeria amb un extraordinari disseny arquitectònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada