Els núvols de Nadal no sé què tenen
Que són manyacs: no posen
Gens de malícia al cel:
Pel blau puríssim dolçament s’estenen,
A la llum de la posta suaus s’encenen
I de la nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
Veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
Més hi veig en vosaltres
Que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
Ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
Ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
Parleu-me dels Nadals ennuvolats ,
I em veureu com infant que somnia,
Que riu a lo que veu
Amb els ulls aclucats!
Joan Maragall 1903
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada