Ahir feia 107 dies que el Consistori sortit de les eleccions del 27 de maig va elegir el nou alcalde, nou pel canvi de mandat, malgrat el càrrec requeia en la mateixa persona. Ahir va ser el dia escollit per presentar el balanç dels 100 primers dies de govern. A la roda de premsa dels respectius caps dels partits que formen aquest govern la va acompanyar una nota amb disseny de butlletí municipal, encara que amb més fotografia i menys lletra.
No faria falta gaire esforç per rebatre, una a una, les accions de les quals es fa publicitat, deixant a una banda les que realitza una altra administració, la gran majoria, més del 95% aproximadament, són coses que ja estaven a punt del mandat passat (i dic estaven a punt, no que venien). Serveixi d’exemple el nou Parc de Bombers, que reuneix ambdues condicions: l’ha fet la Generalitat i està funcionant des de molt abans de les eleccions municipals, encara que el dia escollit pel conseller per a la inauguració fos el passat 19 de setembre.
La realitat és que el govern soluciona el dia a dia (només faltaria amb 1100 empleats que té l’Ajuntament) però no se li veu il·lusió. El cap de llista d’un dels partits, que va perdre molts vots i un regidor, no va ni prendre possessió del càrrec i el seu substitut ha plegat als tres mesos, l’altre soci va estar a punt de perdre-ho tot i els nous regidors del soci majoritari no compleixen les expectatives.
El trasllat de Can Fàbregas i de Caralt ha posicionat de diferent manera als tres socis, encara que el mateix interès demostrat en el repartiment de poder els pugui tornar a posar d’acord. La contractació d’exregidors passarà factura i els que se’ls hi va permetre contractar càrrecs de partit a l’anterior mandat i van ser objecte de la crisi de govern més gran, són els primers a desmarcar-se.
No faria falta gaire esforç per rebatre, una a una, les accions de les quals es fa publicitat, deixant a una banda les que realitza una altra administració, la gran majoria, més del 95% aproximadament, són coses que ja estaven a punt del mandat passat (i dic estaven a punt, no que venien). Serveixi d’exemple el nou Parc de Bombers, que reuneix ambdues condicions: l’ha fet la Generalitat i està funcionant des de molt abans de les eleccions municipals, encara que el dia escollit pel conseller per a la inauguració fos el passat 19 de setembre.
La realitat és que el govern soluciona el dia a dia (només faltaria amb 1100 empleats que té l’Ajuntament) però no se li veu il·lusió. El cap de llista d’un dels partits, que va perdre molts vots i un regidor, no va ni prendre possessió del càrrec i el seu substitut ha plegat als tres mesos, l’altre soci va estar a punt de perdre-ho tot i els nous regidors del soci majoritari no compleixen les expectatives.
El trasllat de Can Fàbregas i de Caralt ha posicionat de diferent manera als tres socis, encara que el mateix interès demostrat en el repartiment de poder els pugui tornar a posar d’acord. La contractació d’exregidors passarà factura i els que se’ls hi va permetre contractar càrrecs de partit a l’anterior mandat i van ser objecte de la crisi de govern més gran, són els primers a desmarcar-se.
A tall d’anècdota, hi ha partits del govern que treballen tant que obliden que han de redactar l’article pel butlletí municipal i repeteixen el mateix que van publicar al número 20 en el número següent (veieu pàgina 29). Això és el que passa quan el servei de comunicació no rep a temps l’escrit d’un grup municipal.
No podem acabar sense parlar del “procés participatiu del pressupost”. La participació ciutadana era un dels eixos, potser el més important, de l’anterior acord de govern. Ningú ha dit que ara no ho sigui, però una vegada formalitzat el govern i passades les Santes tots van anar de vacances i alguns no van posar-se a treballar fins que van tornar de “El Pueblo” (sabeu que no ho dic despectivament). Ara ens trobem sense consells sectorials, doncs la reforma, que no té data fixada, no ha d’impedir el funcionament dels actuals i dels territorials, que tampoc funcionen i no es regeixen per la mateixa norma. Hem perdut el debat previ, anem a un sol Consell de Ciutat i el govern no ha fet cap document de prioritats. Això sí, diuen que van a cent, com una moto. Doncs que no prenguin mal, que el dos jugava i el tres va perdre, i aquí qui hi perd és el ciutadà.
No podem acabar sense parlar del “procés participatiu del pressupost”. La participació ciutadana era un dels eixos, potser el més important, de l’anterior acord de govern. Ningú ha dit que ara no ho sigui, però una vegada formalitzat el govern i passades les Santes tots van anar de vacances i alguns no van posar-se a treballar fins que van tornar de “El Pueblo” (sabeu que no ho dic despectivament). Ara ens trobem sense consells sectorials, doncs la reforma, que no té data fixada, no ha d’impedir el funcionament dels actuals i dels territorials, que tampoc funcionen i no es regeixen per la mateixa norma. Hem perdut el debat previ, anem a un sol Consell de Ciutat i el govern no ha fet cap document de prioritats. Això sí, diuen que van a cent, com una moto. Doncs que no prenguin mal, que el dos jugava i el tres va perdre, i aquí qui hi perd és el ciutadà.
Encara que sigui a través del bloc que prepara el Govern Municipal
1 comentari:
Disculpad, por que lo que diré no viene a colación con el tema que tratáis. Pero que se sepa que: el PSC está intentando acabar con las AA.VV., al menos de momento en Cerdanyola. Pasad por nuestro Blog si lo consideráis oportunos ya que allí, lo explicamos todo. Y como oposición, alguna opinión debéis tener.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada