Una vegada hi havia una mestra que es va posar a fer política. No ho feia a gust de tothom, però tampoc era dels que els tenia a tots en contra. Essent política, la van fer presidenta d’una fundació alimentada amb diners públics i ella, a la vegada, va contractar un tècnic per director. Les coses evolucionen massa de presa, i l’empresa privada encara va més ràpida que l’administració, per això les coses no li acabaven d’anar bé a al fundació.
Passat un temps, volia anar al cap davant del seu partit, però va haver de claudicar i deixar pas a gent més nova a la casa. No va poder fer més de polític, però havien passat masses anys per tornar amb els infants i aquell director, segurament agraït, i aquell partit, segurament en deute per no haver plantejat batalla, la van llogar a ella com a tècnica ajudant del tècnic director. La van llogar per sempre més, ja no calia que es presentés cada quatre anys a les eleccions, i cobrant, si fa o no fa, el mateix que cobrava quan feia política.
Així, d’aquesta manera, tots contents i nosaltres pagant. Tan bon record que va deixar la mestra, quan va fer de política, ara ho ha espatllat tot.
Passat un temps, volia anar al cap davant del seu partit, però va haver de claudicar i deixar pas a gent més nova a la casa. No va poder fer més de polític, però havien passat masses anys per tornar amb els infants i aquell director, segurament agraït, i aquell partit, segurament en deute per no haver plantejat batalla, la van llogar a ella com a tècnica ajudant del tècnic director. La van llogar per sempre més, ja no calia que es presentés cada quatre anys a les eleccions, i cobrant, si fa o no fa, el mateix que cobrava quan feia política.
Així, d’aquesta manera, tots contents i nosaltres pagant. Tan bon record que va deixar la mestra, quan va fer de política, ara ho ha espatllat tot.
2 comentaris:
Según afirma, ha recibido varias ofertas (sectores público y privado) pero mira que casualidad, que ha acabado aceptando el chollazo a dedo que le han propuesto.
Menuda gentuza. Y después algunos se rasgan las vestiduras al leer nuestro Blog, por la forma que utilizamos para contar las cosas. Eso, la gentuza somos nosotros. Pero los que se lo llevan limpio y forever son ellos.
Y el Sr. Vilert, dijo que no estaba en las listas del PSC por que el suyo era un proyecto para la ciudad de 8 años. Y lo cumplió. Cuando ya no queda nada que edificar se marchó. Eso sí, estaría solo 8 años en la política como afirmó pero se le olvidó decir que viviría de ella el resto de su vida, por que ya está colocado y además ejerce de su cargo semanas antes, de ser designado oficialmente como denuncia mi compañero Julián en cabezonespuntocom.
De verdad, esto es nauseabundo y se quedan tan panchos. ni siquiera se ponen colorados hablando de estas designaciones.
Un saludo
Lamentable el Sr. Bassas en su Blog, como defiende lo indefendible. Confirmado, el cortijo es suyo. Toda la ciudad es de ellos y, hacen lo que les da la gana.
Publica un comentari a l'entrada