Avui és el tercer dia del primer Debat de Política General d’aquesta legislatura. El discurs del President de la Generalitat va ser gris, avorrit i trist, propi d’un burócrata, lluny del lideratge que ha d’exercir el President de la Generalitat, sense arriscar res.
Montilla sembla haver oblidat que aquest estiu moltes de les infraestructures de Catalunya han entrat en crisi: les constants avaries de Renfe, la gran apagada de Barcelona, el col·lapse de l’AP-7, el col·lapse de l’aeroport del Prat... Ha passar de puntetes sobre tot això, com si simplement hagués estat una anècdota.
El tó emprat per Montilla no ha representat tampoc una sorpresa, ja que és el mateix tipus de discurs que va fer el dia de la seva investidura. Els mitjans de comunicació coincideixen en que ha estat un llarg llistat de declaracions d’intencions, sense marcar prioritats, i en definitiva, un nou llistat de promeses sense complir. Amb un projecte clarament subordinat a Espanya i sense cap ambició nacional.
Això sí, Montilla ha acabat el seu discurs amb la dicotomía conservadors i progressistes, fomentant l’enfrontament de la societat i seguint, una vegada més, la tàctica de que només hi ha la possibilitat dreta i esquerra, volen arraconar les forces nacionalistes que defensen un projecte de País oposat al que defensen un projecte esponyolitzat.
Us convido a seguir la resposta de CiU a la poca ambició del President Montilla, que ha rebaixat les propostes inicials del tripartit.
Montilla sembla haver oblidat que aquest estiu moltes de les infraestructures de Catalunya han entrat en crisi: les constants avaries de Renfe, la gran apagada de Barcelona, el col·lapse de l’AP-7, el col·lapse de l’aeroport del Prat... Ha passar de puntetes sobre tot això, com si simplement hagués estat una anècdota.
El tó emprat per Montilla no ha representat tampoc una sorpresa, ja que és el mateix tipus de discurs que va fer el dia de la seva investidura. Els mitjans de comunicació coincideixen en que ha estat un llarg llistat de declaracions d’intencions, sense marcar prioritats, i en definitiva, un nou llistat de promeses sense complir. Amb un projecte clarament subordinat a Espanya i sense cap ambició nacional.
Això sí, Montilla ha acabat el seu discurs amb la dicotomía conservadors i progressistes, fomentant l’enfrontament de la societat i seguint, una vegada més, la tàctica de que només hi ha la possibilitat dreta i esquerra, volen arraconar les forces nacionalistes que defensen un projecte de País oposat al que defensen un projecte esponyolitzat.
Us convido a seguir la resposta de CiU a la poca ambició del President Montilla, que ha rebaixat les propostes inicials del tripartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada