Per raons de feina, vaig menys del que voldria, i del que cal, al cinema, però he tingut un interès especial en veure la pel·lícula “Salvador”. Aquests dies es passa en català en els únics cinemes de la ciutat. Amb l’enrenou que ha portat a la premsa no caldria que us digues que ha estat dirigida per Manuel Huerga, també blocaire, i que es basa en el llibre “Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich”, escrit per Francesc Escribano, actual director de Televisió de Catalunya, sobre la vida del jove anarquista Salvador Puig Antich, executat a garrot vil el 2 de març de 1974 a la presó Model de Barcelona.La pel·lícula es situa en la darrera etapa del franquisme amb l'execució d'un presoner polític, just en uns moments que el règim havia rebut un important cop amb l’atemptat a l’almirall Carrero Blanco. No sóc ningú per fer una crítica cinematogràfica d’un film que ja n’ha rebut per entesos i implicats. Des de la seva presentació al Festival de Cannes que contínuament és objecte d’articles per totes bandes. Si que penso que hi ha una excessiva voluntat d’humanitzar a uns i altres.
.
Personalment em va portar records de la meva adolescència i animar a rellegir el llibre, que ja he trobat a la prestatgeria de casa. Aquell any, jo tenia 10 anys menys que Puig Antich, estava fent cinquè de batxillerat. Llavors teníem una assignatura que es deia “Formación del Espíritu Nacional (FEN)”, en que professors adeptes al règim, a més de les “Leyes Fundamentales del Reino", ens donaven la seva visió sobre fets com aquests. Malgrat els seus molts defectes i que la finalitat de comercialització desvirtuï alguns aspectes, és molt important que es produeixin pel·lícules com “Salvador” que ens donin una altra visió dels fets als que ja hi érem, i sobretot, que expliquin als mes joves la història que, encara avui, tan costa d’explicar a les escoles.
