Aquest vespre, he assistit a la conferència que organitzava Òmnium Cultural en commemoració del 66è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'Oriol Junqueras a qui, segur, coneixeu bé de les seves col·laboracions a diverses emissores de ràdio, ha estat l’encarregat de parlar de "Lluís Companys, rostre d’una república”. No entraré ara a explicar-vos el contingut de la seva xerrada, segur que ja hi haurà cronistes que ho explicaran molt més del que ho faria jo. Prefereixo parlar del conferenciant. M’ha sorprès la manera com explica la història: planera, entenedora, fa que t’hi trobis. Et fa sentir com a propi el patiment i l'angoixa de la gent que va viure a l’època.
.
.
L’Oriol Junqueras és, des de juliol de 2005, regidor per ERC al municipi de Sant Vicenç dels Horts, comarca del Baix Llobregat. És autor de nombrosos llibres: "Els catalans i Cuba", "La presó model de Barcelona", "La batalla de l'Ebre", "Manel Girona", el "Banc de Barcelona", el "Canal d'Urgell” i d’altres. Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis". "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres. Actualment és professor associat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en el programa "En Guàrdia" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3. Però tot això ho podeu trobar a qualsevol lloc, per a mi sobretot, amb va semblar un nacionalista que encomana l’amor al país i a la seva gent, especialment als que han fet possible tirar endavant com a Nació. Ens falta més gent com l’Oriol.
