Quan estem a l’equador de la campanya, ja està ben clar què representa cada força política i quines conseqüències tindria un millor o un pitjor resultat de cadascuna d’elles. La feina que cal fer fins el darrer instant és explicar tot això al màxim de ciutadans possibles per tal que tothom pugui votar amb coneixement de causa.
.
.
En primer lloc cal explicar a tots els catalans i catalanes que Convergència i Unió és l’opció del vot útil per garantir que no hi hagi un nou tripartit. Votar la resta de partits suposa afavorir que el proper President de la Generalitat sigui José Montilla, ja sigui per activa o per passiva.
.
.
Una força nacionalista com ERC no hauria de tenir cap dubte a l’hora d’escollir entre un candidat nacionalista com Artur Mas i un candidat subordinat al PSOE com José Montilla. Davant d’aquesta disjuntiva, qualsevol nacionalista no dubtaria ni un segon a respondre i apostaria pel primer. A ERC, però, l’animadversió cap a CiU els pot més i es veu a venir que apostaran per reeditar el tripartit abans que fer Mas President.
.
.
A aquells ciutadans que estiguin pensant en votar el PP, cal advertir-los que el seu vot servirà per reeditar el tripartit. Algú dubta que el principal actiu polític de Rajoy per a fer oposició a Zapatero és que governi el tripartit? Per tant, aquella gent del PP que realment vulgui acabar amb el tripartit, el que ha de fer és votar CiU. El fet que Convergència i Unió hagi anunciat que no pactarà amb el PP no significa que vulgui ofendre els seus possibles votants. Ara bé, CiU vol fer evident que el PP ha utilitzat Catalunya barroerament com a argument electoral contra Zapatero, i per tant, ara no pot pretendre participar de la governabilitat del país.
.
.
CiU no només representa el vot útil per evitar un nou tripartit, sinó que també és el vot de la il·lusió, el vot que ha de permetre tenir el pròxim mes de desembre un bon Govern, amb un President amb lideratge, que torni el prestigi al país i a les seves institucions, que retorni l’autoestima perduda als catalans, amb un projecte sòlid i ambiciós, que generi confiança, que sàpiga arriscar quan sigui necessari, que ens permeti situar-nos entre els millors i que reprengui el camí cap a la plena sobirania de Catalunya.
.
.
Aquests han estat els principals missatges en la Gran Festa de Final de Campanya a Badalona, com ho van ser en el Míting central al Maresme de divendres passat a la plaça de Santa Anna. Ambdós actes també ha quedat clar que l’Artur Mas ostenta un lideratge indiscutible, que no tenen els altres candidats, però que alhora, a CDC i UDC hi ha altres persones que estan a l’alçada del que es pot demanar a un líder. És per això que CiU ha pogut arribar a més racons de Catalunya i que a cap militant de Convergència o d’Unió se li planteja cap problema quan fa campanya al costat de persones com Duran Lleida, Felip Puig i molts d’altres, especialment Jordi Pujol, amb el que s’ha comptat en aquesta i l’anterior campanya al Parlament, malgrat no ser ell el candidat a la Presidència de la Generalitat. Ben al contrari del que passa a altres cases. Per exemple al PSOE, que primer no permeten que Maragall acabi la legislatura i no el deixen intervenir a la campanya, després l’han de recuperar perquè l’actual candidat no té trempera i finalment no saben que fer-ne.
