12/9/06

ONZE DE SETEMBRE, DIADA NACIONAL

Tinc ganes de visitar l’exposició commemorativa del 25è aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya que avui s’ha inaugurat a Can Palauet i que podrem veure fins el proper dia 1 d’octubre. Única cosa a destacar del programa institucional, tot i que no és una iniciativa municipal.

Com cada any, l’acte polític més important pel que fa a mantenir viu l’esperit reivindicatiu de la Diada, va ser l’ofrena davant del monòlit a Rafael de Casanova. L’ambient de respecte mutu en que es realitza i la participació unitària de cada vegada més entitats és admirable. Per Convergència i Unió, l’encarregat de fer el parlament va ser en Joan Mora, vice-president de la Federació a Mataró. En Joan, després de fer un repàs històric, va dedicar gran part del seu discurs al Nou Estatut aprovat recentment. Del que va afirmar amb rotunditat que “des de la nostra convicció nacionalista, voldríem que fos millor". També va recordar les paraules de Zapatero: “Aprovaré el estatuto que salga del Parlamento de Catalunya”, cita que va molestar a més d’un militant socialista.

Ahir, tot això devia estar en boca de molts polítics i avui sortia als mitjans de comunicació. Però jo vull destacar una altra frase, quan en Joan va dir: “Els polítics tenim l’obligació de ser orelles i d’escoltar però també, més que mai, tenim l’obligació de parlar clar i de no amagar el cap a sota l’alta; de no escapolir-nos darrera del llenguatge políticament correcte, i d’afrontar de cara i sense embuts els reptes actuals d’aquesta nostra estimada pàtria”. Poques vegades un polític parla tan clar i fa aquesta autocrítica. Aquest és un motiu més pel que estic convençut de que en Joan serà un bon candidat per a CiU i també un bon polític al servei de la ciutat.

Abans, en Paulí Mojedano (PPC) va fer un curt parlament en el que hi vaig veure un esperit didàctic, defensant que tots tenim dret a estimar Catalunya a la nostra manera. Crec que és lloable la seva voluntat, que crec sincera. Però la distància que ens separa és tan gran que difícilment podrem trobar-nos.