Responent a un comentari “anònim” de fa un parell de dies, que demanava propostes concretes, ara podria dir que CiU, que ja té a punt el seu programa, aposta per una política d’immigració basada en tres pilars. En primer lloc, una política clara d’integració, en la qual plantegem l’assumpció de drets i deures amb els nouvinguts, com a compromís d’arrelament amb el nostre país i com instrument que faciliti la seva integració en la nostra societat. En segon lloc, aposta clara per la contractació en origen, per tal de poder fixar el perfil d’immigració que més necessitem i que aquesta arribi a Catalunya amb uns mínims coneixements del país que els acollirà i de l’idioma que hauran d’utilitzar per relacionar-se. En tercer lloc, control de la immigració il·legal, lluita contra les màfies i el tràfic de persones.
.
.
I que, contràriament, els socialistes han tingut una política contradictòria i indefinida en matèria d’immigració, cosa que no ajuda en la recerca de solucions per afrontar amb garanties aquesta qüestió. La regularització extraordinària de l’any passat i la proposta a corre cuita sobre el dret de vot.
.
.
Però penso que estem davant un problema molt seriós, no només pels importants efectes econòmics i socials, sinó perquè es tracte d’una veritable tragèdia humana. Primer ens lamentàvem de les condicions com diàriament arribava a les costes d’Andalusia i Canàries, i ara Múrcia, un elevat nombre d’estrangers. Però ara hem vist com, després d’haver-se gastat tots els seus estalvis o endeutar-se per sobre de les seves possibilitats, ara els tornen al seu país sense diners ni per tornar a casa. Mentre això passa, els dirigents de la majoria dels països d’origen d’aquestes persones viuen de la corrupció sense que ningú hi faci res.
.
.
Personalment, preferiria no haver de parlar des d’una òptica de partit i veure com TOTES les forces polítiques, de la dreta i de l’esquerra, catalanes i espanyoles, són capaces de trobar solucions concensuades i no utilitzar aquests tema per fer campanya electoral. Moltes persones, especialment a Catalunya, treballen en ONG’s intentant ajudar als països del que hem anomenat tercer món, però en realitat aquesta feina és dels Estats i d’això no hi ha cap partit que en parli. Tampoc el meu.
