
Però la feina, l’estat d’ànim, disposar de temps per pensar una mica... són inconvenients per complir el compromís. He de fer un reconeixement als que ho aconsegueixen, però jo, o sóc més feble i menys espavilat o no sé trobar el temps per fer-ho.
De tota manera, aquests dos dies i mig que he pogut ser a Órrius, totalment desconnectat, m’han ajudar a carregar les piles i tornar a agafar el ritme adequat. Segurament tocarà parlar de l’Estatut. Ho fa tothom i tinc una mica la sensació de saturació, però com a mínim caldrà marcar un posicionament davant el referèndum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada