Després del desastrós mandat que ha portat a terme i, també, la manca de confiança que li ha demostrat el seu partit, Pasqual Maragall no tenia cap més sortida que la seva retirada. Serà recordat com el President de l’Estatut, encara que el seu paper ha estat pràcticament nul, i simplement s’haurà tractat de poc més que una coincidència temporal.
Des del respecte, i el reconeixement al dret que té qualsevol força política d’escollir el candidat que consideri més adient o més ben posicionat, és evident que des de feia temps el partit socialista no comptava amb Maragall com a candidat. Com ell mateix reconeixia en una entrevista a TV3, ningú li ha demanat que marxi, però tampoc li han demanat que es quedi.
Només cinc dies després de l’anunci, de l’encara president, de no presentar-se a la reelecció, el seu partit ja proposa un nou candidat. Es tracta d’una persona que ha demostrat un perfil totalment espanyolista. S’intenta desviar el debat sobre l’origen geogràfic de Montilla. El tema, per a mi, és si el futur candidat socialista té veritable consciencia nacional, això, independetment del lloc de naixement, és el que ha de tenir un president de Catalunya. Penso que l’únic esperit nacional del ministre és l’espanyol. El seu lideratge representa una supremacia del PSOE sobre el projecte catalanista dels socialistes catalans.
