Si feu l’esforç de sumar els resultats obtinguts, en percentatges, a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya pels partits a favor del Sí i dels que demanaven el No, observareu que on hi ha més vots afirmatius que vots van treure els partits que demanaven el Sí és al Centre i l’Eixample, alhora és també on hi ha més diferència, per sobre el 12% en negatiu, entre els vots als partits que el demanaven i el No.Cadascú que faci la lectura que cregui convenient, però després de veure també que passa en barris com La Llàntia i Cerdanyola, on la participació és més baixa, dels partits que demanaven el Sí, qui ha bellugat més gent ha estat CiU, mentre que entre els que demanaven el No el PP manté el seu vot als barris i baixa estrepitosament la capacitat d’ERC per mobilitzar l’electorat que li va donar suport la tardor del 2003 al Centre.
Tema a part és l’abstenció. Que ningú tingui la temptació de fer-se-la seva, doncs ningú en va fer campanya. El fracàs és de tots. Ha estat un procés massa llarg i mancat de cohesió entre els partits catalans. Convençuts del sentit del resultat, s’han dedicat més a l’enfrontament que a explicar el contingut del text i, tot això, amb un President de la Generalitat acorralat pels seu propi partit.
De tota manera, feu l’anàlisi que feu, amb un Nou Estatut, comença una nova etapa i ens hem de posar a treballar per desenvolupar-lo completament. Hem fet un salt cap el futur i cal aprofitar-lo.
