L’altre dia, quan escrivia del darrer Ple Municipal, vaig ometre voluntàriament la proposta del company Toni Valls per adequar l’actual Pla General d’Ordenació Urbana a la realitat, requalificant les cases del Passeig Callao a “ús residencial”, adaptant i aplicant les normes i previsions urbanístiques a fi de que es conservin els mateixos volums, façanes, patis, jardins i annexes que es mantenen a l’actualitat, fent-se ressò de les queixes i reivindicacions dels veïns.En aquest punt es va produir un intens debat, en el que en Toni va tenir l’habilitat necessària per arrancar del regidor d’urbanisme i del mateix alcalde el compromís de no tocar res fins que no hi hagi sobre la taula el projecte de reurbanització del Passeig Marítim i es pugui estudiar amb detall la situació. Va quedar clar que quan hi ha voluntat política no s’ha de tenir por de fer el ridícul, com insinuava el Sr. Vilert. El que s'ha de fer és defensar els ciutadans davant les institucions, estudiant amb deteniment els possibles condicionants legals, com va fer el nostre company.
L’actual catàleg del Patrimoni protegeix la façana de les cases del Callao, però les eines perquè mantinguin la seva condició d’habitatges de pescadors, els únics que resten a la ciutat.
