Felicito molt sincerament a tota la militància d’Unió Democràtica de Catalunya, que dilluns va celebrar l’acte central del seu 75è aniversari com a partit polític nacionalista català i democràtic.
Tot i així, i aprofito per respondre algun comentari que he llegit al meu escrit anterior, crec que és una llàstima que el que més hagi transcendit de l’acte siguin dues afirmacions del Sr. Josep Antoni duran i Lleida. La primera: l'existència d'una campanya "profunda i intencionada" per part de la resta de formacions polítiques, sense excloure'n cap, ni tan sols CDC. "No hi ha una sola força política, ni una, que no hi estigués interessada" va sentenciar. La segona: que veu "exhaurit" el model de suport parlamentari, apostant clarament per entrar a formar part de l'executiu espanyol.
No cal pas que jo hi digui res. Aquest vespre, al programa de TV3 La nit al dia, el President Pujol ha deixat ben clar que: la primera acusació de Duran és totalment falsa i, que pel que fa a la segona, per a ell, no té sentit formar part del govern a Madrid mentre s’està a l’oposició a Catalunya en front del mateix partit que és soci a l’Estat. Tal com ha dit Artur Mas: “el més prioritari és governar a Catalunya”.
Personalment, crec que seguir aprofundint posant de manifest discrepàncies, reals o no, és una irresponsabilitat i un excés de protagonisme i ambició personal. El que compte és el paper fonamental de CiU i del seu president, l’Artur Mas, en el salt endavant que representa el Nou Estatut de Catalunya.
