L’any que ha acabat ha estat l’any de la posada en funcionament del Consell de Ciutat i el de la confecció del primer pressupost participatiu. De tot se’n ha d’aprendre, però, per ara, els resultats no són prou satisfactoris. Com en qualsevol balanç, uns mateixos números es poden explicar de moltes maneres diferents, però la veritat és que els resultats de la participació ciutadana de cara la confecció del pressupost pel 2006 no divergeixen gaire dels obtinguts en els processos anteriors, quan es convocaven audiències temàtiques. Fins hi tot, hi ha un important grau de frustració pel gran treball de voluntariat fet per moltes persones i des de moltes entitats que no s’ha vist reflectit en els documents finals. Caldrà esforçar-s’hi molt per millorar aquests treball si no volen matar definitivament la participació. Per altra banda, els participants han de sentir-se motivats i han de saber que les seves aportacions seran tingudes en compta de forma seriosa, en lloc de ser rebutjades a priori.
En els documents aprovats podem trobar un grapat d’accions formulades des dels Consells Sectorials i Territorials, però no hi ha ni una sola inversió que s’hagi incorporat o prioritzat la seva realització pel 2006 a partir d’aquestes propostes. Moltes bones paraules, però poques realitats. Han existit debats molt interessants en determinats organismes autònoms, però el vint per cent dels consells sectorials ni tan sols s’han reunit. Això només es pot entendre perquè hi ha membrs del govern municipal que no creuen en la participació dels ciutadans i ciutadanes en el procés de definició de la ciutat.
Convergència i Unió es va presentar a les darreres eleccions municipals amb el compromís que la participació ciutadana fos una nova forma de viure i de treballar, substituint la cultura de la queixa per la de la participació. Prometíem dotar la ciutat dels mecanismes necessaris per aconseguir-ho, i és per això que vam col·laborar activament en la redacció dels reglaments dels Consells Territorials i del Consell de Ciutat, anant més enllà del que va fer el govern municipal i demanant que es tingués en compte la veu dels que, havent participat del joc democràtic a les eleccions municipals, no havien aconseguit representació en el Consistori. Proposta no acceptada per la por a la discrepància i al debat dels que estan en el poder.
Però és impossible una participació realment enriquidora si no hi ha una adequada i correcta informació. És per això que comença a ser preocupant tot el que envolta a l’àmbit de la comunicació de l’Ajuntament. Convergència i Unió ja proposava, en el seu programa electoral, la creació d’un emissora local de Ràdio i va donar suport, inicialment, a la creació d’un butlletí municipal. Però aquestes eines també cal fer-les amb la participació ciutadana i cal decidir-se per unes o altres. Contràriament, el govern posarà en funcionament una emissora sense comptar per res amb la Plataforma per la Ràdio a Mataró i ho està fent coincidir tot: Butlletí Municipal, Ràdio Municipal i millora del Web Municipal, al final d’un mandat en que el partit majoritari ha de promocionar una nova persona per encapçalar la seva candidatura al 2007. Per si fos poc, encetem el debat de la TDT (Televisió Digital Terrestre), en el que l’alcalde de la ciutat lidera un grup de poblacions per assumir la gestió d’un dels dos canals públics que properament tindrà la comarca i, alhora, inverteix en la Televisió Local ja existent i que persegueix un del canals privats.
En definitiva, sempre ens trobaran al costat dels defensors de les polítiques de participació ciutadana i de les que sorgeixin del treball d’aquestes, però no compartirem una política de propagandisme en lloc d’una correcte informació al ciutadà. No podrem permetre que els diners públics siguin utilitzats per a la promoció d’uns quants i alhora no es donin les eines als demés per fer la feina que, com a representants públics, també els hi ha estat encomanada. Encara que aquesta sigui de seguiment i control de la gestió municipal. No prioritzarem mai un ventall de mitjans de comunicació municipals i públics desproporcionat i en un sol sentit, quan encara hi ha ciutadans que no tenen resoltes determinades necessitats fonamentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada