9N SOM TOTS

L’ANC i Òmnium Cultural ens convoquen de manera conjunta per expressar el rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 (9N).

En primer lloc, ens demanen que ens adherim al Manifest que trobarem aquí.

D’altra banda, cal que el proper dimarts 13 d’octubre a les 19:30 tots participen als actes de suport  que es faran davant dels ajuntaments de tots els municipis.

Igualment, ens demanen que enviem una carta de protesta a les instàncies judicials. Només cal descarregar-la aquí, signar-la i enviar-la a l’adreça que surt a l’encapçalament de l’escrit.

També ens demanen que acompanyem les persones que hauran de declarar els dies 13 i 15 d’octubre a les 10 hores al TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona). El mateix dia 15 d'octubre també està prevista una concentració de càrrecs electes davant del TSJC. 

Quatre mesos sense tu

Cada dia vuit del calendari començo un escrit com aquest, però quan és l’hora de publicar-lo em costa obrir els meus sentiments i penjar-lo al bloc. També perquè m’agradaria tenir més habilitat per escriure’l com tu et mereixes. Però avui, finalment, m’he decidit a fer-ho.

Des d’aquell 8 de juny en que vas abandonar la teva lluita de més de dos anys contra la malaltia de la que, malgrat ser conscients de la gravetat, no ens podíem imaginar un final tant ràpid i injust, han passat moltes coses: l’aniversari de la Rosa; el nostre aniversari de noces; les Santes; la Mare de Déu d’agost, un dia de trobada familiar; el meu aniversari,... i molts altres moments més íntims o de transcendència pel País, un país que tu estimaves tant com a la família.

Tota una vida junts. Des dels 15 i 16 anys que ens vam conèixer, tu amb l’uniforme del Cor de Maria i jo escapant-me entre classes per anar-te a trobar quan entraves a l’escola. Vam compartir-ho tot. Junts vam descobrir un amor que seria per sempre, junts vam tirar endavant un negoci, vam crear una família amb dos fills meravellosos i fins el darrer dia confiàvem en celebrar junts que el nostre país esdevindria un estat independent.

És cruel i injust marxar quan es pot començar a gaudir de tot el que has estat sembrant. És injust sacrificar-te per no tenir temps de gaudir-ne i marxar deixant moltes coses per fer i molta gent per estimar.

És cruel i injust veure com se’n va qui més has estimat. És injust no saber que has d’aprofitar cada moment, cada segon, perquè la vida que t’espera és curta.

Han passat quatre mesos i encara penso que et trobaré a casa quan arribi o que podràs acompanyar-me a qualsevol dels actes als que abans anàvem junts. Però no és així, la casa és buida, perquè malgrat la companyia dels nostres fills i el suport dels amics, el forat que tu has deixat no el pot omplir ningú.

Però també és cert que aquí la vida segueix i et recompensa amb el suport de molts que n’hi t’ho esperaves. Afortunadament, per cadascun dels que et sorprenen amb la seva indiferència al teu dolor, n’hi ha una dotzena que t’abracen i et fan costat en els pitjors moments. També persones fins aquell moment anònimes o desconegudes, t’aturen pel carrer per mostrar-te el seu suport.

Gràcies als que ens donen suport, però sobretot gràcies a que et portem sempre amb nosaltres i sabem que tu no voldries que defallíssim, tirarem endavant i seguirem construint la família, la ciutat i el país. Un petó !!

Molta participació, molt de respecte i l’esperança posada en el resultat

L’ambient de la Jornada Electoral fa pensar que tindrem una molt alta participació, tot i que no seria la primera vegada que al matí hi ha molta activitat i després de dinar l’assistència als col·legis electorals, sense saber perquè, cau en picat.

En tot cas, malgrat les provocacions d’alguns durant la campanya, tenim una Jornada tranquil·la. Els catalans anem a votar amb respecte per a totes les opcions, l’ambient és magnífic i convençuts que tothom respectarà el que diguin les urnes.

És massa aviat per especular sobre possibles resultats, però l’ambient de tranquil·litat i respecte ja és una bona notícia i una mostra de maduresa del poble català.

La candidatura “Junts pel Sí” ha fet una campanya des del respecte, una campanya amb el somriure al rostre, plena d’il·lusió i d’esperança en el futur. Ara, sense perdre aquesta esperança, toca esperar els resultats.

Avui també VOTARÉ PER TU

Hem estat molts anys compartint el desig de llibertat pel nostre País. De molt joves, gairebé criatures, ja vam córrer junts davant d’una policia que afortunadament s’ha transformat. Junts hem reclamat durant anys els nostres drets. Per això junts vam entrar a militar en un partit que lluitava per les llibertats nacionals, hem participat junts a les manifestacions més importants que s’han fet, junts hem intentat transmetre aquests sentiments, aquestes il·lusions i esperances als nostres fills.

És per tot això que avui també VOTARÉ PER TU i perquè aquell desig que tant ens va unir i pel que tant vam lluitar ara es faci realitat. Tu no hi seràs, però els nostres fills i els nets que no hauràs pogut veure nàixer seran lliures com tu i jo vam voler ser durant tots aquets anys. Votaré per tu, per ells i pels nostres pares i avis que són amb tu i van ensenyar-nos a estimar aquest bonic País. Ells no parlaven de independència, però ens van deixar molt clar que Catalunya tenia personalitat pròpia, que Catalunya s’havia fet amb l’esforç de molts, dels que ja hi eren i dels que van venir de fora, i que és per això que som nosaltres i només nosaltres els qui hem de decidir el nostre futur.

Se’m ha fet estrany i molt difícil seguir aquesta campanya sense tu, però sàpigues que hi tenim amics. Amics més joves que nosaltres que segueixen el camí que altres van iniciar, que nosaltres vam fer junts i que ells acabaran, portant-nos a la llibertat de Catalunya i dels catalans. També per tu, avui votarem “Junts pel sí”, un sí a la República Catalana, el nou estat independent d’Europa.

Una nova Serenata al carrer Sant Ramon i ja en van 150

Les Santes d’aquest any ja ens queden lluny i, tot i que la calor no ha marxat, el temps comença a canviar. El setembre és a tocar i el carrer de Sant Ramon s’engalana per celebrar un any més, i ja van (ningú m’ho ha sabut dir exactament) al voltant dels cent cinquanta, la seva Serenata, la més antiga i més farcida d’actes de les moltes que s’organitzen a la nostra ciutat.

Els veïns del carrer de Sant Ramon i rodalies porten mesos, molts mesos, preparant el programa i cercant col·laboracions per fer-lo realitat. Tal com estan les coses, cada dia és més difícil trobar qui pugui aportar alguna cosa, sigui en espècies o en diners, per ajudar a la Festa, però ells no defalleixen i quan els veiem amb tanta il·lusió també ens costa dir que no.

Com cada any no faltarà de res, havaneres, sardanes, cinema, sopar de germanor, ball, programació infantil..., fins i tot Missa Solemne en honor al Sant, com si fos l’Ofici de la Festa Major. Però aquest 2015 tindran uns convidats especials, el dia 28 la família més alta i més important de la Ciutat, La Família Robafaves, visitarà la Serenata com una família més de les moltes que ho fan any rere any.

Tota una setmana d’actes festius que cerquen la convivència i fomentar l’amistat entre veïns i amics. Del dilluns 24 al diumenge 30 d’agost podeu passar pel pati de l’escola Joan Coromines o pel mateix carrer de Sant Ramon i segur que passareu una molt bona estona. Donem gràcies a tots els que, amb la seva feina absolutament desinteressada, ho fan possible.

Visca Sant Ramon !

Visca Mataró !

Visca Catalunya !

Fem ciutat, fem festa, fem Santes!

De l’1 al 15;

del portal a l’epíleg;

de l’estrena a l’albada.

De tradició i modernitat, de rituals i innovacions;

de “Les Santes: fem-ne Festa Major” a Les Santes, la Festa Major;

de la pauta de la festa, a l’argot propi i el mot precís.

De sud a nord, d’oest a est;

dels volts de la Miquela al tritlleig de la Semproniana;

del Kyrie a l’Agnus Dei;

de vint-i-cinc mortarets a tres voladors.

De ser a tot arreu: cada porta, cada plaça, cada carrer i cada carreró;

d’un indret a una punta, a un topant a l’altra punta;

de quan les nits s’ajunten amb els dies;

d’ensopits a inflamats; i d’inflamats a esgotats.

Del primer compàs al darrer compàs;

de traques, tocs i repicades;

de valsos, canya i aplecs;

de trampes, bèsties i comparses;

de la Geganta a en Maneló, de la Toneta a en Robafaves.

De ser multitudinàriament al carrer, al redós de la intimitat de casa;

d’anar per un carrer tort i estret a contrallum, a tornar per allà on s’ha d’ajupir en Robafaves;

de l’espetec alçat de la banya, al domàs espurnejat de negre;

de quan mai n’hi ha prou i ens costa tant tancar.

De l’Alcoy a l’Alís; 

del cremat a la Juliana (descoberta);

de la pinya a l’enxaneta;

del tuit a l’instagram.

De la primera meitat de l’any, a la segona meitat de l’any i

del bull dels dies anteriors a la pausa dels dies de després;

de fer-ho tot per enèsima vegada;

dels que hi són i per als que ja no hi són;

de l’orgull de sentir-la pròpia.

Fem ciutat, fem festa, fem Santes!

Quim Fernàndez i Oller

Regidor de Cultura

Salutació Programa Santes 2015