30/1/23

Can Palauet. Qui t’ha vist i qui et veu!

Malgrat els autors del projecte arquitectònic de Can Palauet havien pensat amb un destí diferent, les sales d’aquest cèntric equipament municipal han servit durant molts anys per mostrar les exposicions d’art que la direcció de cultura ha organitzat. Convertint-se, sobretot, en l’espai d’art contemporani de la ciutat.

Al primer pis, la sala d’actes és la sala més noble de la ciutat després de la sala de sessions de l’Ajuntament. Fins i tot va fer la funció de saló de plens en la darrera reforma de la casa gran.


Can Palauet també és la seu dels Arxius Municipal i Comarcal, amb la corresponent sala de consultes pels estudiosos de la història.

Quan l’any 2016 es va presentar el projecte de convertir la Presó amb seu del Centre d’Art Contemporani local, el MAC, Can Palauet es reservava pel tan reclamat espai en el qual els artistes locals poguessin mostrar la seva obra. Resolent així una mancança que una ciutat com Mataró, atès que el Museu Municipal, amb les seves diferents seus ha de tenir una altra funció i  que tampoc disposem de galeries d’art, a excepció de La Destil·leria – Espai Cultural, que, entre les seves activitats també organitza exposicions d’arts plàstiques.

Lluny de complir amb el que deia la proposta aprovada pel govern el 2016, Can Palauet ha quedat en mans de l’Arxiu Comarcal, el qual hi organitza exposicions que no ocupen el cent per cent de l’espai, que s’han de prorrogar perquè no hi ha continuïtat expositiva i que només es poden visitar en horari d’oficina. Si aneu a Can Palauet a partir de les sis de la tarda, en dissabte o diumenge al matí, horari habitual per visitar exposicions, trobareu l’equipament tancat i barrat.

Difondre el fons dels arxius, no només és necessari i important, sinó que ha de ser una obligació, tot i que al Maresme es va estar dècades sense gens d’interès a fer-ho. Però necessàriament s’ha de fer amb els recursos econòmics i humans necessaris i compatibilitzant l’ús de l’espai amb l’art local, tal com es va preveure i prometre.


Article publicat a Ràdio la Veu TV