18/8/21

Puigdemont s’explica

 


Per començar, diré que el llibre “M’EXPLICO. De la investidura a l’exili”, del president Carles Puigdemont amb la col·laboració del periodista Xervi Xirgo, director del diari El Punt Avui, és d’obligada lectura per a tots aquells que defensem la independència de Catalunya.

He de reconèixer que, inicialment, no m’atreia la seva lectura. El setembre passat, amb motiu del meu aniversari, me’l van regalar. Vaig començar la lectura, però tenia altres coses a les quals necessitava dedicar la meva atenció i m’era difícil ser constant en la seva lectura. Ara, aprofitant l’estiu i després de llegir “El fill del xofer”, de Jordi Amat, que va ser un excel·lent escalfament per a la temàtica política, m’hi vaig posar.

Ha estat una lectura ràpida. El seu format de diari fa fàcil la lectura i el que s’hi relata desperta la curiositat per saber com segueix. La segona part enganxa especialment, sobretot quan arribes a l’1 d’octubre de 2017.

Puigdemont diu al pròleg: “El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures”. Aquí li he d’agrair que es decidís a escriure’l i compartir la seva visió de tot el que va viure durant dos anys molt intensos de la seva vida.

Segueix dient: “Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe”. Té raó! En moltes ocasions deixa clares les diferències amb ERC i el vici-president Oriol Junqueras. Reflecteix ressentiment. He de dir que hi he trobat a faltar més autocrítica. Se’l veu convençut de tenir sempre la raó i això sabem que no passa mai.

No descobreixo res, perquè tots ho vam veure, però és desesperant llegir que, ni el govern ni els partits, tenien previst que s’havia de fer l’endemà de la celebració del Referèndum.

Com us deia en començar, crec que tothom que defensi la independència de Catalunya l’ha de llegir. Segur que les conclusions seran diferents segons la “devoció” que es tingui pel personatge. El relat està influenciat per la seva personalitat i això segur que causa diferents interpretacions.

M’ha anat bé compartir el temps que dedico a la lectura amb un exemplar que vaig trobar fa uns dies a “Llibre Actiu”. Es tracta de “Els millors poemes de Miquel Martí i Pol”. La poesia de Martí i Pol m’ha ajudat a desconnectar de tant en tant del relat polític. Ha estat una manera saludable de passar les estones en què la calor impedia sortir al carrer.

Acabat el llibre de Puigdemont i a l’espera de si em regalen la continuació: “LA LLUITA A L’EXILI”, que també vull llegir, he començat la lectura de “EL QUART PODER I LA INDEPENDÈNCIA. La batalla mediàtica per l’1 d’octubre”, del professor Josep Gifreu. Un llibre recomanat pel Col·legi de Periodistes deCatalunya per aquest estiu.