Mataró Cultural entrevista Joan Poch, autor del torró d’enguany de la Pastisseria Uñó

El nostre company, Quim Fernàndez, conversa amb l’artista Joan Poch, que ha estat l’encarregat de donar forma al torró d’autor que cada any ens ofereix la Pastisseria Uñó de Mataró.

Mataró Cultural entrevista l’artista mataroní Joan Poch, nascut a Vilafranca del Penedès, l’any 1959 i que es va formar  a l’escola Massana de Barcelona, on es graduà l’any 1982.

Treballa dins l’àmbit cultural a la Cooperativa de treball Robafaves durant 32 anys.  El seu interès pel món de la cultura l’impulsa a participar en programes de difusió cultural a Mataró Audiovisual.

És membre i col·labora habitualment amb l’Associació SantLluc per l’Art de Mataró. La seva trajectòria artística comença fa uns 10 anys. Fins llavors, malgrat haver-se format a l’Escola Massana, havia dirigit la seva activitat professional cap el llibre, la música i el cinema.

Va ser quan la feina li va donar un tomb, que va decidir iniciar l’activitat com artista. Es va formar en el món de la ceràmica i actualment és artista resident a l’Escola-Taller de Ceràmica d’Argentona.

Poch defineix la seva escultura i la seva ceràmica com la projecció de la pintura, en la que es va iniciar fa anys. Treballa la pintura abstracta, sobretot quan l’obra parla de sentiments, però no renuncia a l’art figuratiu.

Lamenta el fet que la gent mostri poc interès per l’art. Pensa que, tot i ser cert que a Mataró hi falten galeries, el que realment falta, són compradors d’art.

Manifesta que li va fer molta il·lusió que li demanessin que fes l’obra que donés forma a la 24a edició del torró d’autor de la Pastisseria Uñó de la nostra Ciutat. Ens explica com va fer primer la peça, l’escultura, i després va adaptar-la a les condicions i característiques que representa dissenyar un torró que ha de ser atractiu per menjar.

Els Mestres del Gai Saber celebren el seu desè aniversari. "10 anys fent cultura"

Dins l’espai La Veu de les Entitats de Mataró Cultural, presentem una associació que acaba de complir 10 anys, es tracta de l’Esbart Mataró, Mestres del Gai Saber. Per conèixer l’entitat parlem amb la seva presidenta, Eva Ribas.

Eva Ribas explica a Mataró Cultural que l’entitat va néixer a partir d’un grup d’amics, que ja ballaven gitanes a Sant Esteve de Palau Tordera, i que després de dos anys de visitar exposicions, fer activitats junts i anar creixent, van engrescar-se a portar a terme la recuperació del Ball de Gitanes de Mataró. A finals del 2015, tenint en compte l’èxit de les gitanes, l’entitat va posar en marxa un altre projecte de ciutat: la recuperació de la resta dels seus balls tradicionals. 

Actualment l’entitat té diferents seccions. La de més nova creació ha estat l’esbart, com una manera de mantenir el cos de ball durant tot l’any, alhora que permetre incorporar infants i gent jove.

L’entitat també ha creat una nova figura festiva, la Mulassa de Mataró, que va néixer per substituir el cavall que participava al Ball de Gitanes i que comportava un risc pel públic. Per fer-ho, van documentar-se als arxius del Museu Arxiu de Santa Maria, on van descobrir una documentació del segle XIX en què el Ple Municipal ja volia recuperar la Mulassa de Mataró.

Pel que fa a les músiques i la coreografia, també s’han fet arranjaments a partir de la recerca. Treballs d’actualització que es van encarregar al mestre Francesc Cassú.

Els vestits són un cas diferent. No s’ha trobat documentació i l’autor del disseny va ser l’indumentalista Pau Fernàndez, a partir dels colors de la bandera de Mataró.

El darrer projecte que l’entitat s’ha fet seu, tot i que Mataró no hi té tradició, és el de l’Hereu i la Pubilla de la Ciutat, iniciat fa pocs anys per una associació de veïns.

Pel que fa al futur de l’entitat, Eva Ribas es mostra molt optimista en consolidar la feina feta i ens explica alguns nous projectes que ja està treballant.

Entrevistem a Maria Majó, una gran activista social i cultural

Entre moltes altres accions de voluntariat, la Maria Majó és membre actiu de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, l’entitat amb més socis del país, que treballa per la llengua, la cultura i la cohesió social.

Fa pocs dies, en representació de l’AV deRocafonda, la Maria Majó va recollir el Premi FEM MATARÓ 2022 en la categoria a la millor iniciativa innovadora de promoció de la igualtat d’oportunitats per a la cohesió social i territorial. Un projecte impulsat des de la Fundació Hospital.

A l’entrevista es mostra molt contenta pel premi rebut. Explica com una tècnica de la Fundació Hospital es va posar en contacte amb l’associació de veïns per desenvolupar una “extensió” del projecte el Banc del Temps, que fa 12 anys que funciona, a Rocafonda. La Maria Majó destaca a Mataró Cultural, com el projecte crea llaços d’amistat entre la gent que participa de l’intercanvi del temps i com això pot ser especialment ric en un barri on hi conviuen diferents cultures.

Un altre tema que hem abordat a l’entrevista amb Maria Majó, són els Divendres Culturals a Rocafonda. Un projecte que no té cost, sinó que es fa amb voluntariat i la col·laboració amb altres entitats, amb l’objectiu de portar activitats culturals que habitualment no es fan als barris, com teatre, cinema, concerts, conferències...

Del fet de formar part de la Junta Nacional d’ÒmniumCultural, en diu que és un regal que li han fet. S’ho va pensar molt abans de dir que per la seva gran implicació i dedicació  Rocafonda, però ara està molt contenta de compartir la junta amb un excel·lent grup de persones molt entregada i jove, amb un nivell de compromís molt alt. Està a la part de cohesió social, educació i llengua, temes que, com a mestre, ha treballat durant molts anys.

Acabem l’entrevista amb la declaració de la Maria sobre la importància de ser feliç i ajudar als altres a ser-ho.