24/5/19

Les propostes en Cultura de les 10 candidatures municipals a Mataró (II)



Dissabte passat deixava en aquest bloc, en referència a les 10 principals propostes que porten les diferents candidatures municipals als seus respectius programes electorals, publicades pel setmanari Capgròs, un recull de les que feien referència a l’àmbit de la Cultura. Ho feia mantenint el titular que les mateixes candidatures havien escollit i també el número d’ordre entre el conjunt de les seves 10 prioritats.

Avui miraré de fer-ne una valoració, que evientment serà subjectiva.

Per començar ens oblidarem del Partit Popular, VOX i Primàries Mataró per la raó que no inclouen cap proposta referent a Cultura en les seves prioritats. Del PP i VOX ho podíem esperar, tot i saber que el cap de llista del PP hi pugui tenir un interès personal, però és sorprenent que Primàries Mataró se situï en aquest grup. Sabem que el seu principal objectiu és complir amb el mandat de l’1-O, però no és menys cert que la cultura defineix la nostra identitat, ens fa persones lliures i ens converteix en ciutadans crítics i autònoms amb valors cívics. La cultura és l’eix de moltes polítiques socials a qualsevol comunitat, també al municipi.

Pel Partit delsSocialistes de Catalunya, el partit que actualment governa, la Cultura es limita a fer content un sector de la població prometent-los una nova biblioteca, per altra banda necessària. Però com podem refiar-nos d’aquells que ens prometen un equipament dels que requereixen més inversió sense que ens diguin com el finançaran i en un espai on tot just fa un any ens hem gastat més de dos-cents mil euros en condicionar-lo per donar resposta a la demanda del barri. En aquesta mateixa línia es troba la candidatura d'En Comú Podem, encara que en aquest cas, no es limiten a prometre construir una biblioteca, sinó que en només un mandat també prometen un altre equipament per les Arts Escèniques. D’on sortiran els diners? Això no ho diuen i, com els socialistes, no es queden només aquí, sinó que fan altres promeses multimilionàries en altres àmbits. Tot plegat no té cap credibilitat.

Parlant d’inversions multimilionàries passarem a ERC. Només en Cultura, ens prometen un Escola de les Arts, un Auditori, un Teatre i una Sala de Concerts, a més d’obrir la nau llarga de Can Marfà per ubicar-hi el Museu de la Ciutat i la Casa de la Cultura. Hem de dir, però, que quan els hi preguntem semblen conscients que això només és per dibuixar el que la ciutat necessita i tenen consciència que tot és irrealitzable a curt i mig termini,

Quan ens fixem amb les propostes de Ciutadans, tenim la sensació que parlen d’oïda i no saben exactament que estan dient, però hem de reconèixer que, a diferència d’altres del seu mateix bloc (PP i VOX), han posat la cultura entre les seves prioritats.

En el cas de Junts per Mataró, i em dol molt dir-ho, demostren no conèixer la ciutat ni saber-ne res del que hi passa. Tal vegada vulguin dir un gran festival de jazz a escala nacional, perquè la ciutat de festivals de jazz ja en té dos. Si és el cas d’un d’àmbit nacional, la idea m’agrada, però això vol dir que han d’incrementar considerablement el pressupost de la Direcció de Cultura, no pas del Patronat al qual prometen dinamitzar, doncs fa més de 10 anys que aquest va reconvertir-se en IMAC, que des del 2013 es va integrar, com els altres instituts autònoms, a l’Ajuntament.

Per acabar, la CUP i VOLEMataró sembla que són els que més toquen de peus a terra. Això si entenem que l’auditori que prometen a Rocafonda que proposa VOLEM és un espai polivalent que busqui la cohesió social i incentivi a persones d’altres barris a assistir a esdeveniments culturals, educatius i socials en aquell barri de la ciutat. Un equipament, no necessàriament molt gran però potent en la seva programació i activitat associativa. Proposta que és complementa amb la que ens ofereix la CUP de fer de la cultura una eina de cohesió.

19/5/19

Debat electoral de les candidatures independentistes a Mataró


Avui s’ha celebrat, organitzat per l’ANC, un debat electoral entre les quatre candidatures independentistes que es presenten a Mataró el proper 26 de maig: Junts per Mataró (JxM), Esquerra Republicana de Catalunya – Mes (ERC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Primàries Mataró (PM).

La periodista Teresa Carreres ha estat l’encarregada de traslladar les preguntes preparades per persones de l’Assemblea.

Pel que fa a com fer la independència des del municipalisme, la percepció que he tingut és que ERC-Mes i JxM han tirat pilotes fora passant tota la responsabilitat al Govern de la Generalitat i PM no ha més enllà de demanar que es faci efectiu el mandat de l’1-Ooctubre. Només el representant de la CUP, l’actual regidor i número dos de la candidatura Juli Cuellar, s’ha mullat parlant de desobediència i confrontació sense conflicte amb l’estat, recordant la frase “El poble mana, el govern obeeix”.

En intervencions posteriors dins del mateix bloc de municipi i independència ha tornat a ser la CUP la més clara i contundent apostant pel municipi com a eina per construir la República Catalana. Per a ells les persones, els seus drets i el seu benestar, estan al centre de tot i s’han de defensar “sense deixar-se ningú en la construcció del país”.

Pel que fa a la política de pactes, ERC, a través del seu candidat Francesc Teixidó, ha volgut demostrar el seu convenciment que pot guanyar les eleccions del 26M fent que Mataró tingui un alcalde independentista i s’ha compromès a treballar amb tots els partits independentistes. JxM ha donat la sensació de trobar-se incòmode davant d’aquesta pregunta, mentre que la CUP té molt clar que per arribar a acords caldrà compartir model de ciutat. PM només contempla arribar a acords amb els independentistes i deixa de banda el bloc del 155, però sense passar d’aquí.

En un moment del debat, la representant de PM ha justificat la seva existència tirant en cara als partits tradicionals la manca d’unitat i incapacitat per arribar a acords, però per ERC això no es soluciona sumant una formació i dividint més el vot.

Temes com l’Agència Tributària, la relació amb les empreses de l’IBEX35 i la territorialització del Consell de la República han completat la primera part del debat abans de deixar pas a les preguntes del públic.


Qüestions tan importants com la Política Cultural, PUMSA, el TecnoCampus, el Port, la Mobilitat i les actuacions a barris com Rocafonda i Cerdanyola no han estat presents fins que el públic les ha posat sobre la taula. Les respostes han estat de poca intensitat per part dels candidats, només Juli Cuellar i, en segon lloc, Francesc Teixidó, han exposat una opinió clara sobre el que se’ls demandava, mentre altres han evidenciat el seu desconeixement.

Per acabar, crec que cal deixar constància que algunes propostes, sobretot per part d’ERC, molt probablement no són viables econòmicament a curt i mig termini, i que altres, segurament perquè agraden al seu públic, proposen actuacions que la llei no permet, per exemple en matèria de contractacions, clar que la CUP deixa molt clar que està disposada a desobeir.

18/5/19

Les propostes en Cultura de les 10 candidatures municipals a Mataró (I)


Des del setmanari Capgròs han demanat a les deu candidatures que es presenten a la ciutat de Mataró quines són les 10 principals propostes que porten als seus respectius programes electorals. Un decàleg que reflecteix les prioritats, projectes i iniciatives de cada una de les candidatures.

Jo he volgut extreure les que feien referència a l’àmbit de la Cultura mantenint el titular que ells mateixos han escrit, així com mantenir el número d’ordre entre el conjunt de les 10 propostes que les candidatures han escollit.

En un altre post i abans de la jornada electoral del dia 26 de maig, miraré de fer la meva valoració personal de cadascun dels casos. He d’entendre que en els respectius programes electoral cultura ocupa un espai, més o menys gran, on s’hi poden trobar més propostes, però en tot cas això és el que ells mateixos han seleccionat com a més important del global del programa amb què es presenten.

Partit dels Socialistes
9. Nous equipaments públics per la cultura i l’esport.
Nova biblioteca a Cirera Molins. Nova piscina pública als entorns de Sant Simó.

Junts per Mataró
8. Mataró, Capital Cultural
Dinamitzarem el Patronat de Cultura per aprofitar el potencial immens de la ciutat, adequant la cultura a les necessitats de Mataró, fent-ne escola i impulsant-la en tots els àmbits del teixit social. Cal poder organitzar des d’un festival de Jazz a un concurs de teatre.

ERC-Moviment d'Esquerres
4. Escola de les arts
Dotarem d’una seu física l’Escola Municipal de Música perquè conjuntament amb l’Aula de Teatre esdevinguin una moderna escola de les arts. Una possible ubicació seria l’antiga fàbrica Vapor Gordils.
6. Centre cultural Can Marfà
Farem de Can Marfà un pol d’atracció cultural que inclogui el Museu de Mataró (en la seva totalitat), la Casa de la Cultura Popular (amb totes les figures festives de la ciutat) i una zona d’oci i de restauració.
10. Auditori/Teatre/Sala de Concerts
Projectarem la construcció d’un equipament que serveixi d’auditori, teatre i sala de concerts, (una mancança important de la nostra ciutat) perquè Mataró sigui també un referent cultural.

VOLEMataró
6. La Cultura un fet real de Ciutat
Fer un auditori a Rocafonda. És important la cohesió dels barris, per això posarem elements que facin de pols atractius per atreure la gent de la ciutat a altres llocs i descentralitza la ciutat.

Ciutadans
10. Aprofundir en la idea de la ‘gran cultura’. Mataró necessita reordenar els seus museus, millorar la seva oferta i promoció. Crearem un Museu d'Art Modern a Mataró (Fons Bassat més altres obres). Reorganitzarem les Rutes de culturals / museus perquè siguin més atractives als visitants.

Partit Popular
No hi ha cap proposta

Candidatura d’Unitat Popular
8. Més recursos en educació, cultura i serveis socials
Implantar criteri de proximitat als centres educatius i reduir ràtios. Definir pla d’usos de tots els equipaments i edificis municipals. La cultura com a eina de cohesió. Desplegar un pla d’infància i joves. Més mediadors socials i educadors de carrer.

En Comú Podem
7. Crearem un nou Centre d’Arts Escèniques
Mataró ha de comptar amb un equipament modern per acollir esdeveniments de tota mena en l’àmbit musical i de les arts escèniques, el qual també seria la seu de l’Escola Municipal de Música, Dansa i de l’Aula de Teatre.
9. Posarem en marxa la biblioteca de Cirera-Molins
Un projecte anhelat i reivindicat des de fa molts anys pels veïns i veïnes d’aquests barris que esdevindrà un important equipament de ciutat al triangle dels Molins. També estudiarem la ubicació d'una nova biblioteca/mediateca a Cerdanyola Nord.

VOX
No hi ha cap proposta

Primàries Mataró
No hi ha cap proposta

7/5/19

Qui diu que una campanya electoral és una estratègia de màrqueting?


De fa temps que opinadors i columnistes, mitjans de comunicació en general, ens volen fer creure que una campanya electoral és una estratègia de màrqueting polític, però això no és així.


Efectivament, sigui per ignorància –hi ha qui diu que l’opinador és aquell que comenta l’actualitat encara que ho faci sense estar-ne prou informat- o sigui per un simplisme excessiu, ens han fet creure que una campanya electoral no és altra cosa que una simple estratègia de màrqueting polític. Però fins i tot els més profans en la matèria saben que per parlar de màrqueting necessitem un mercat, un producte i un preu. Una campanya electoral és, o hauria de ser, molt més que tot això.

Una campanya electoral no és altra cosa que una extraordinària i molt interessant estratègia de relacions públiques, que utilitza eines com la publicitat i la propaganda per aconseguir les seves finalitats o metes a assolir.

Les relacions públiques, de les que se’n parla menys que del màrqueting i aquesta pot ser una raó per la que els opinadors no posen interès en entrar-hi i prefereixen utilitzar altres termes, són un àmbit de les ciències socials, més concretament de les ciències de la informació. Si les comparem amb altres disciplines, com el periodisme, la publicitat, la propaganda o el màrqueting, és justament d’aquest darrer del que es troben més lluny, mentre que de les altres se’n serveixen habitualment a l’hora de portar a terme les seves accions.

Ràpidament ens adonem que una campanya electoral sempre té unes estratègies, definides a partir del projecte; uns objectius, el que volem fer; unes tècniques, que ens diran com volem fer-ho, com gestionarem la transmissió del missatge; i unes tàctiques que seran els mitjans o mètodes utilitzats per aplicar les estratègies. Res d’això ho trobarem en una campanya o una estratègia de màrqueting.

L’aplicació de les relacions públiques en una campanya electoral s’observa a través dels elements bàsics de la comunicació. D’una banda l’emissor del missatge, del que n’és màxim responsable el gabinet de premsa del partit o candidat; el receptor, que serà el votant potencial (elector); els canals, on cada vegada agafen més força les xarxes socials amb els perfils dels partits i candidats; i el missatge, que en una campanya sempre seran diversos i adaptats al públic al qual vagin dirigits.

Tots coneixem els eslògans utilitzats a les campanyes electorals, que no són altra cosa que el missatge central que trobem a la línia argumental de cada formació política. Un exemple el tenim en el “Tu ets la nostra veu” o “Tu ets la nostra força”, que es fonen en “La Veu de la Independència. La força de Catalunya”, en el cas de la candidatura de Junts per Catalunya.

Amb les diferents tàctiques i tècniques de la campanya, que moltes vegades es confondran, segons estiguin previstes o es defineixin i executin en un moment determinat, es persegueix exposar les propostes (programa) i que aquestes siguin enteses i retingudes per l’elector. Paral·lelament es cerca modificar les actituds de l’elector, creant-ne de noves, reforçant les existents que són favorables a la candidatura o canviant les contràries. Finalment, els darrers objectius aniran dirigits a aconseguir nous comportaments (ens referim a l’abstenció), mantenir els comportament favorables (l’elector que ja votava la candidatura) i invertir el comportament d’altres (els que votaven altres candidatures).

Segurament algú seguirà pensant que campanya electoral és equivalent a estratègia de màrqueting. Qui digui això, pensarà que el candidat és el producte i les eleccions són el mercat on el trobem i el podem “comprar”. En aquest cas, en el que  no sabem com interpretar o identificar el preu, el missatge, que el formen les propostes que haurien de presidir els objectius, no hi té cabuda.

Quan la Sra. Cayetana Álvarez de Toledo (PP) insisteix, després de la celebració d’un debat electoral, en que “Un silenci no és un no” està donant un missatge, alhora contradit pels missatges que ens envien altres candidats cercant el vot d’un determinat públic (electorat). Aquest no és el missatge central de la campanya, però és un missatge dirigit, que provoca la reacció de la resta de formacions definint tàctiques o tècniques per aplicar com a reacció en el moment concret que s’ha generat el debat. Aquí tenim un altre exemple de l’apassionant, encara que complicada, posada en escena de les relacions públiques.

Però abans de tot el que hem comentat, les relacions públiques s’hauran ocupat d’estudiar o investigar al client, en aquest cas el partit i/o el candidat, així com al públic potencial, l’elector. Del primer estudiarà des de la seva estructura, en el cas del partit, i les potencialitats, en el cas del candidat, fins a les propostes. Investigarà quines són les seves fortaleses i oportunitats, així com les debilitats i amenaces. Dels segons investigarà les seves necessitats i exigències, tant en sentit global com per sectors. Gràcies a aquest estudi podrà treballar els altres conceptes i definir l’estratègia a seguir. És aquest el moment de les enquestes i la seva interpretació, enquestes que també mesuraran el prestigi del partit i el candidat, un altre element característic del que s’ocupen les relacions públiques per tal millorar-lo.

Després d’aquestes reflexions, a qui trobem que segueixi afirmant que una campanya electoral és una estratègia de màrqueting, li podem dir, de manera contundent, que això no és així, sinó que una campanya electoral és una estratègia de relacions públiques que es serveix de la publicitat i la propaganda, però que, sobretot, gestiona i dirigeix, la relació amb els mitjans de comunicació, per fer arribar el missatge del seu “client” al “públic”, es a dir, de la candidatura a l’elector.

1/5/19

Interessant jornada sobre ètica periodística



Ahir vaig tenir ocasió d’assistir a la jornada “La nova ètica de la comunicació en temps de fake news”. Organitzada pel Col·legi de Periodistes i el Consell de laInformació de Catalunya (CIC), en el transcurs de dues taules rodones i dues ponències, perseguien analitzar com inculcar al periodisme una ètica dels valors i promoure una comunicació més responsable.

La primera taula rodona, a la que hi participaven representants de diferents facultats de Ciències de la Comunicació, entre ells la mataronina Maria JoséRecoder, degana a la UAB, es va atribuir a les precàries condicions laborals dels periodistes i a la fragilitat econòmica dels mitjans de comunicació la dependència a diferents interessos a l’hora de tractar la informació.

Si tenim en compte que es va equiparar excel·lència professional a ètica i es va definir als periodistes com a portadors de la veritat, és lamentable que la societat es vegi avocada a renunciar a aquest paper de la premsa per una manca d’autonomia financera. Si volem avançar en la nostra llibertat, de la mateixa manera que reivindiquem altres coses, hem de reclamar mediadors de prestigi i mitjans de comunicació de qualitat.

La brevetat i la rapidesa exigida pels nous temps, en què les xarxes socials juguen un paper important també dona peu a falses notícies. Segur que tots hem sentit la frase: “és veritat perquè ho he vist a la xarxa”. Fet pel qual, i penso que amb raó, segons algun dels ponents, és una oportunitat perquè es reivindiqui el veritable periodisme.

En aquest marc, es va parlar de quines podien o haurien de ser les mesures reguladores i d’educació mediàtica per tal de formar bons professionals, així com públic amb criteri. Tema que es va tractar amb més profunditat a la segona taula rodona.

Aquí vull felicitar al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) per la tasca que realitza en l’educació mediàtica. El vicepresident d’aquest organisme, el periodista Salvador Alsius, va fer un exhaustiu repàs a les diferents i molt interessants propostes del programa eduCAC, tot i la dificultat per ser incloses als plans d’estudis.

A la tarda vam poder escolar al catedràtic de dret constitucional Marc Carrillo que ens va donar la seva opinió sobre el control sobre el poder que pot exercir la premsa i el perquè no s’ha regulat el secret professional, tot i estar reconegut per la Constitució Espanyola.

En resum, un dia ben aprofitat, aprenent dels que en saben i reflexionant sobre temes d’actualitat en el camp de la comunicació.