30/10/17

Intens cap de setmana


La no participació del President José Montilla a la votació al Senat divendres passat va anar seguidadiumenge de la participació del Primer Secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, a la manifestació organitzada per Societat Civil Catalana, PP i C’s, una concentració que va tenir Josep Borrell, també PSC-PSOE, com una de les estrelles del dia.


Societat Civil Catalana (SCC), segons la Viquipèdia, és una plataforma unionista espanyola pròxima a l’extrema dreta PP i C’s crec que ja s’han retratat prou i tothom sap de quin peu calcen. Però que Miquel Iceta hi assistís demostra a on vol posar al PSC-PSOE. I que Josep Borrell, des de l’escenari de l’acte polític de la concentració, demanés a la justícia que actuï contra el President Puigdemont i el seu govern, evidencia clarament a quin costat està el socialisme català. I és en aquest punt on crec que val la pena valorar el paperdel president Montilla. Algunes persones veuen bé que no participés de la votació al Senat. Diuen: “No podia ser que un expresident de la Generalitat votés a favor de cessar al President actual”. Doncs jo penso que si no volia votar-ho, només calia votar-hi en contra o dimitir. El que passa és que sí que volia, com tot el seu partit: el que no li agradava era la foto. Em sap greu, però d’això se’n diu covardia.

Doncs bé, els mateixos que van anar a la manifestació de Societat Civil Catalana són els mateixos que governena l’Ajuntament de Mataró(PSC) o li donen suport (C’s, PP i, en aquest cas, cal afegir-hi la inestimable contribució de Plataforma per Catalunya). A l’altre costat, en podríem dir a l’oposició, hi ha un bloc certament heterogeni (CiU/PDeCAT, ERC, Volem i la CUP) que comparteix el desig de recuperar la dignitat democràtica de la nostra ciutat. I al mig, entre uns i els altres hi tenim ICV-EUiA que, amb els Comuns, té la clau per canviar les coses a Mataró.

Algú pot caure en la temptació d’acusar-me de voler pressionar la bona gent d’ICV-EUiA. És ben lliure de fer-ho, però s’equivoca. La veritat és que cada dia trobo alguna persona que em pregunta per què encara no hem canviat el govern de Mataró i jo crec que tinc l’obligació d’explicar-los que necessitem majoria absoluta per fer-ho, i que ens manca el vot que està en mans de ICV-EUiA. Aquesta és la pura realitat; no és cap pressió. És un evidència. Com també ho és que el President Puigdemont va mantenir l’oferta de diàleg fins el darrer moment i que la resposta de Rajoy va ser l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; o que els companys que es manifestaven amb el Sr. Iceta, diumenge, es van encarregar de protagonitzar actes violents contra ciutadans, periodistes, treballadors públics i de provocar i insultar els Mossos; en qualsevol moment el Fiscal General de l’Estat pot demanar l’empresonament del President de la Generalitat i acusar d’una cosa que no han fet als membres del Govern i de la Mesa del Parlament... Tot són evidències, oi?

Per acabar, un record pels Jordi’s, que avui fa dues setmanes que estan privats de llibertat per haver demanat als manifestants cívics i pacífics que obrissin pas per deixar sortir als agents de la Guardia Civil que havien estat tot el dia remenant pels despatxos de les nostres institucions. Aquest va ser el seu delicte.

24/10/17

Ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta

Ahir, a Mataró, es va celebrar la Junta de Portaveus habitual abans de cada Ple Municipal. S’hi van aprovar tres declaracions institucionals:
  1. Del grup municipal de VOLEMataró de suport als alcaldes i electes que han defensat el Referèndum i de denuncia a les pràctiques repressives de l’estat.
  2. Del grup municipal de la CUP per trencar relacions institucionals amb la Casa Reial Espanyola.
  3. Dels grups municipals de CiU i ERC per aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya.
Les tres iniciatives van ser aprovades amb els vots dels grups de CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA. Per la seva banda, hi van votat en contra, PSC, C’s, PP i PxC. A la primera el PSC s’hi va abstenir..

Al meu parer, de les iniciatives i dels vots que van rebre aquestes tres propostes se’n poden treure algunes conclusions. No, no parlaré d’independència, parlaré de democràcia. Trobar-nos un partit com PxC al costat dels que no estan per la democràcia, la llibertat i els drets humans no sorprèn a ningú. Que s’hi instal·lin el PP i C’s, sorprèn, tot i que si tenim en compte que estem parlant de la relació  Catalunya-Espanya, també ho entenem.  Però trobar-hi el PSC, que té al darrera una tradició de lluita per la llibertat dels pobles i la seva gent... Què està passant?

Jo hi trobo dues explicacions, però cap m’agrada. La primera, que no estem parlant del PSC, que pràcticament ja no existeix, sinó que estem parlant del PSOE instal·lat a Catalunya; i la segona, que aquest PSOE està competint electoralment amb PP i C’s per ocupar un espai españolista.

Quan una formació política deixa d’estar lligada al territori i el seu interès no són les persones, sinó els vots que li poden aportar poder, es converteix en una formació no desitjable.

Ho dic amb tristesa, doncs durant dos anys i mig hem compartit govern amb el PSC i a Mataró no li ha anat pas malament, però això no es pot mantenir a qualsevol preu. Malgrat pugui ser dolorós, ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta i que no són el govern que una ciutat necessita.

23/10/17

Mataró no es mereix aquest govern


Els mataronins no ens mereixem viure en una ciutat on qui governa aprova l’aplicació a Catalunya de l’Article 155 de la Constitució Espanyola. 

No ens mereixem un govern municipal que participi de la repressió del poble de Catalunya.

No ens mereixem que el govern de la nostra ciutat sigui còmplice d’un cop d’estat al nostre País. 

M’he fet un fart de valorar positivament l’aplicació de les polítiques locals que van quedar recollides a l’”Acord pel Progrés de Mataró” signat el 13 de juny de 2015 entre PSC i CiU. M’he cansat d’explicar que el seu compliment ha estat satisfactori i ha portat molts beneficis per la ciutat. 

Tal com vaig dir al darrer Ple Municipal, mai vam demanar als companys del PSC que es convertissin en independentistes... volíem, com sempre havíem fet, defensar junts la democràcia, les llibertats i els drets humans.

Però, com també vaig dir, la posició que han adoptat en tot el que està passant a Catalunya ens ha fet impossible poder continuar compartint govern.

Tampoc ara, quan militants històrics s’han plantat davant la decisió d’impulsar el 155 i alguns alcaldes han demanat públicament que no es faci, el PSC de Mataró s’ha mogut un mil·límetre. Segurament aquesta era la darrera oportunitat creïble que tenien i també l’han deixat passar.

Les declaracions extemporànies sobre cedir o no espais, quan ningú no en parlava; el no compliment de l’acord adoptat per majoria absoluta al Ple per tal de donar suport al Referèndum; les actuacions de la Policia Local durant la campanya del Referèndum; l’actitud tan tèbia amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, condemnablede la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil l’1-O; la posició tan distant sobre les detencions de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart... tot això feia impossible seguir treballant junts.

Però ara, el suport incondicional del PSOE - PSC a la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, no només faria impossible mantenir l’acord, sinó que dóna la raó a aquells ciutadans que fa setmanes que demanen la dimissió de l’alcalde de Mataró. Personalment em dol, em dol molt, però cal separar la relació personal de l’actitud política, i políticament crec no queda una altra opció que la dimissió de l’alcalde Bote. Mataró no pot ser una ciutat hostil a les institucions catalanes. Mataró no pot estar governada pels que estan a favor d’un cop d’estat.

Ara més que mai cal que els defensors de la democràcia i la llibertat ens unim, amb generositat, deixant a banda personalismes o tendències polítiques. El moment és excepcional i cal fer un gest excepcional. Els fets són els més greus des que la dictadura de Franco es va carregar les nostres institucions

Necessitem la unitat política dels demòcrates per constituir un nou govern municipal. Per això, demano a aquells que encara tenen dubtes que es neguin a col·laborar en mantenir un govern que atempta contra el nostre país i la seva gent.

Per acabar, vull manifestar la meva absoluta confiança amb el President, la resta de Govern i el Parlament, remarcant que ells necessiten també el món local al seu costat.

20/10/17

Intervenció al Ple d’aprovació inicial de les Ordenances Fiscals per a 2018

POSICIONAMENT EN L’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS PER A 2018 I APROVACIÓ PROVISIONAL DE LES BASES DE SUBVENCIONS
Ple extraordinari de 19 d’octubre de 2017



Bona tarda a tothom,

Avui, encara que sembli una evidència, no puc passar per alt fer-los notar que aquesta és la meva primera intervenció al Ple, en aquest mandat legislatura, com a portaveu del primer grup de l'oposició.

I aquesta intervenció té lloc justament en un Ple molt important, on es presenten les OOFF. I ja els hi avanço que el nostre posicionament serà de ple suport al que es proposa, com a mínim en aquest tràmit inicial. Després, durant el període d’exposició pública, ja tindrem temps de demanar d’afinar alguns punts.

El suport d’aquest grup a la línia que es proposa per a les ordenances fiscals per l’exercici 2018 no els pot estranyar, perquè el que avui es presenta aquí ho hem estat fent conjuntament, EN EQUIP, i amb una MOLT BONA SINTONIA, nosaltres i el grup socialista, al GOVERN.

Durant 2 anys i 5 mesos, els regidors socialistes i nosaltres hem estat governant la ciutat i, VULL DIR-HO: amb uns resultats prou satisfactoris pels mataronins.

Hem parlat, hem discrepat, hem discutit i hem pactat.

I crec que els nostres pactes han servit perquè la majoria de la ciutat de Mataró s’hi sentís representada.

La meva relació amb l’alcalde, Sr. Bote, és bona. Ens uneixen moltes coses i discrepem de moltes altres.

Pel que fa al Sr. Jerez, tots coincidiran amb mi que és una persona que cerca el consens. Aquestes dues coses han fet més fàcil també trobar el camí del mig perquè avui es porti aquí una proposta per les taxes, impostos i preus públics municipals pel 2018.

Dit això... I el senyor Bote ho sap, perquè n’he parlat molt amb ell...

La posició que han adoptat, ell personalment i el seu partit, en tot el que està passant a Catalunya ens ha fet impossible poder continuar compartint govern.

Els hi dic sense agror: ... HEM TROBAT A FALTAR AQUELL PSC AMB QUI SEMPRE, REPETEIXO, SEMPRE, HAVÍEM COMPARTIT L’ANHEL DE LLIBERTAT I DEMOCRÀCIA.
·   Les declaracions extemporànies sobre cedir o no espais, quan ningú no en parlava...
·     La gira per totes les televisions espanyoles que no ens volen cap bé. Traient pit per haver dit que no pensava complir un acord adoptat per la majoria absoluta d’aquest Ple...
·    I SOBRETOT, i remarco això, SOBRETOT, l’actitud tan tèbia, tan distant, tan comprensiva amb els gravíssims incidents del dia 1 d’octubre, amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, condemnable enèrgicament, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil...
·   Així, com les apel·lacions dels dirigents del PSOE i el PSC a acceptar la suspensió de l’autonomia catalana...
Feien que la nostra presència al govern fos molt difícil.

Després, aquesta mateixa setmana, tot això encara s’ha vist incrementat amb:
·   La igualment tèbia posició sobre les detencions dilluns passat dels senyors Sánchez i Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium, on parlen de qüestions jurídiques esquivant un posicionament polític clar i contundent.
En aquest punt ens sumem a l’exigència de la seva posada en llibertat expressada per altres grups i que ha quedat clarament recollida en una declaració institucional aprovada avui mateix en Junta de Portaveus.
·      I també, amb el que per a nosaltres ha estat una mostra evident de menyspreu al debat en Junta de Portaveus, defugint arribar a acords i, fins i tot, tergiversant les posicions. Fent declaracions quan s’havia demanat de forma explícita que no es fessin.

Saben, perquè s’ha fet públic, que sectors del nostre partit feia temps que tenien una opinió diferent a la del grup municipal sobre la continuïtat o no al govern.

I saben també, que nosaltres sempre hem defensat la gestió i el full de ruta que junts vam construir i hem seguit.

Però en l’aspecte democràtic, d’implicació democràtica, de sensibilitat cap el que està vivint el país... i des de la diferència...
Insisteixo aquí en el que ja els hi hem dit en plens anteriors: NO VOLIEM QUE ES CONVERTISSIN EN INDEPENDENTISTES...
...VOLIEM QUE –com sempre havíem fet– ESCOLTESSIM EL BATEC DEL CARRER, DE LA GENT I ELS DONÈSSIM UNA SORTIDA DEMOCRÀTICA...
Des de la diferència (els deia) ...aspiràvem a que estiguessin amb nosaltres o que, com a mínim, no estiguessin contra nosaltres.

I no solament no ens han ajudat, i els hi dic amb pena, creguin-me, sinó que en algun moment, des del seu partit, han encoratjat a l’aplicació de la suspensió de l’autonomia o, per exemple, les declaracions del líder del PSOE, el Sr. Pedro Sánchez, que s’ha passejat per Europa dient que això que els catalans diuen que passa a Catalunya no és veritat ...

I vostès...   els socialistes catalans, han callat.

Em disculparan perquè potser en aquest ple no toca que digui el que estic dient. Avui toca parlar d’ordenances.

Però en tenia necessitat. Crec que els nostres conciutadans es mereixen les nostres explicacions a la Sala de Plens del perquè avui, els regidors d’aquest grup ja no s’asseuen a les cadires del govern, sinó que estem a l’oposició.

Dit això, i com els avançava abans... el nostre vot als punts 3 i 4 de l’ordre del dia serà positiu, no obstant, ja els hi avanço que presentarem al·legacions i propostes en el sentit que moltes vegades hem comentat amb vostès, especialment amb el Sr. Jerez.

És a dir, ara des de l’oposició, amb el tema de les ordenances fiscals, continuarem fent allò que ja fèiem des del govern: INTENTAR POSAR-NOS D’ACORD AMB ELS TEMES ON TENIM ALGUNA DIFERÈNCIA.

Estic parlant de que cal fer amb l’IBI, impost que suposa una part important en els ingressos necessaris per a després poder-los aplicar a les polítiques que entre tots decidim. I ja saben que nosaltres tenim una especial obsessió a aplicar-ho a les polítiques socials que serveixin per fer una mica més fàcil la vida de les persones que s’ho passen pitjor.

Em refereixo també a l’IAE, impost que afecta directament a l’activitat econòmica, en el que si bé és cert vam trobar un punt de consens, la nostra i la seva posició inicial no coincidien del tot. Igual que amb els temes socials hem apostat fort –i encara ho hauríem de poder fer més- creiem que, a través dels mecanismes que les ordenances preveuen, cal també donar facilitats als que poden generar riquesa i ocupació (emprenedors, empresaris, economia social i cooperativa).

O la taxa de la brossa, en que el debat, entre nosaltres i altres grups de l’oposició estava i està en si s’ha de basar més en els valors cadastrals, en el nombre d’ocupants d’un immoble, que vol dir persones generadores de residus, o bé en altres conceptes.

De tot això, els hi demanarem parlar-ne i poder arribar a acords de cara l’aprovació definitiva d’aquestes OOFF, per tal de poder mantenir aquest posicionament que avui serà positiu.

Finalment i per acabar, pel que fa a la proposta d’aprovació de les bases de subvencions, el nostre vot serà igualment positiu, també perquè les hem treballat conjuntament i perquè en algun cas, membres del nostre grup, com la senyora Martínez, hi ha tingut un paper determinant, demostrant una gran consciència social.
Pel que fa als punts 1 i 2 el nostre vost serà igualment positiu.

Moltes gràcies,

Quim Fernàndez, portaveu GM de CiU-PDeCAT

19/10/17

Aprofiteu per gaudir de l’espectacularitat de la Nau Gaudí


Ahir vam poder assistir a la presentació, que a causa de la gravetat dels darrers fets succeïts al país va substituir la inauguració programada, de l’exposició “Un arc, un iglú, una ciutat. Que mostra dues obres de grans dimensions “especialment seleccionades per dialogar amb l’arquitectura de la Nau Gaudí”.

Les obres són “El camí per venir aquí” de l’artista italià MarioMerz, considerat un dels principals representants de l’art povera, i “Des del terrat” de l’escultor valencià Miquel Navarro.

“Un arc, un iglú, una ciutat” és el primer resultat de l’acord de col·laboració entre el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i la Fundació Bancària “La Caixa” que vam aconseguir ja fa uns mesos gràcies a les gestions del Sr. Lluís Bassat i que hauria de portar noves exposicions a la nostra Nau, el K0 de l’obra d’Antoni Gaudí.

No us parlaré de les peces, perquè això ho faran molt millor i toca fer-ho als entesos, el que vull és convidar-vos a visitar-les, perquè a més de la seva  qualitat, podreu gaudir de l’espectacularitat de la visió de la Nau Gaudí sense plafons expositius, fet que no es donava des dels actes del seu 130è aniversari. Això ho podreu fer fins al 14 de gener de 2018. Tot i així, després de l’exposició actual s’havia previst reprendre les exposicions de la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani amb una selecció exclusivament dedicada a escultures, la qual cosa podria fer, segons com s’organitzi, que poguéssim allarga aquesta visió neta dels arcs parabòlics.