Avui, casualment, he trobat a
l’ordinador un escrit que em va fer arribar fa un parell d’anys el P. Josep Mª
Oller, un escolapi que va exercir de mestre i sacerdot a Mataró, amb una gran tasca
en favor dels presos i les seves famílies i que, ja gran, va tornar a la seva ciutat,
Moià.
Es una carta que va redactar
i enviar als diaris i mai van publicar. Una carta on explica que va assistir al
funeral de Josep Puig i Cadafalch.
El P. Oller va morir fa pocs
mesos i vull compartir aquell escrit com homenatge a la seva persona.
He llegit amb atenció i
quasi veneració l’article del Sr. Josep Puig-Pla publicat el diumenge 21 de
desembre en el diari El Punt Avui i que porta per títol «Nadal de 1956». He
trobat molt adient que en aquestes dates es faci un record de qui fou un gran arquitecte
i president de la Mancomunitat de Catalunya, el Dr. Josep Puig i
Cadafalch, que ens va deixar el 23 de
desembre de 1956. Res a objectar al que diu l’autor sobre el gran personatge.
Només voldria fer una petita aportació al que escriu sobre el seu enterrament,
perquè jo també hi era. M’agrada fer constar que a la presidència de
l’enterrament, darrere de l’Ajuntament d’Argentona, hi anava corporativament la
junta en ple de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró , de la qual
el nostre prohom havia estat un dels fundadors. El president de la junta era el
benemèrit Sr. Lluís Casas i Busquets i jo n’era el consiliari. Recalco aquest
fet perquè havíem rebut amenaces serioses en el sentit que ens podrien
dissoldre l’associació si assistíem al sepeli corporativament. Malgrat tot,
vàrem considerar que, passés el que passés, ens sentíem obligats a ser-hi
presents. Segons ens havien dit, l’alcalde de Mataró, Pedro Crespo, havia
consultat amb el governador civil si l’ajuntament hi podia assistir en
corporació i li havien contestat que ja era prou gran per a saber el que havia
de fer. Va tenir por i se’n va desentendre.
Tal com diu el meu bon amic
Mn. Josep Colomer, la Rambla de Mataró
era plena d’ample a ample, i jo hi afegiria que quasi de dalt a baix. En vint
anys que he estat a Mataró, mai no havia vist tanta gent en un enterrament,
exceptuant el trasllat de les despulles de l’escolapi «Hermano Francisco»,
conegut amb aquest nom per tot el Mataró de l’època. No havia conegut personalment
el Sr. Puig i Cadafalch. Només l’havia vist un parell d’anys abans de la seva
mort en una trobada d’antics alumnes del seu col·legi de Santa Anna. Quan va
entrar a la sala, ja vellet i caminant amb dificultat, tothom dempeus li va
tributar un llarguíssim i sonor aplaudiment. Va ser l’única vegada que el vaig
veure viu.
Als meus vuitanta-cinc anys
em sento molt honrat i content d’haver pogut assistir a l’enterrament de tan
destacat personatge i haver pogut pregar per ell diverses vegades davant la seva
tomba.
Josep M. Oller, escolapi
(Moià, gener 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada