Hem estat un govern en minoria. Ho hem
tingut clar i molt present des del moment zero. També és veritat que els altres
grups s’han cuidat de recordar-nos-ho permanentment. Però nosaltres ho teníem
assumit des de bon principi.
Aquell dissabte, 11 de juny de 2011,
un cop acabat el ple de constitució del nou ajuntament, vam començar a fer camí. El camí de
treballar per Mataró des del govern de la ciutat, quan aquest repte era una
il·lusió que semblava impossible.
Vaig entendre que en el fons, i
plantat enmig d’aquell dissabte de canvi i d’incertesa personal i col·lectiva, ens
caldria escoltar molt, dialogar amb tothom, cedir en moltes coses i, sobretot,
governar amb humilitat. Aquest havia de ser un dels grans canvis.
Darrerament se’ns ha volgut fer creure –a Mataró, a
Catalunya i a l’Estat– que la paraula ‘canvi’ és una idea transformadora per
ella mateixa, al marge de qui l’executa i de com s’executa. Hem idealitzat la
idea del ‘canvi’ sense mesurar què ens disposem a modificar, i aquesta mateixa
febrada s’ha convertit en un dogmatisme, en una obsessió, que ho voldria
justificar-ho tot.
I precisament a nosaltres, el canvi no ens va fer por.
A aquest govern, el canvi, la represa, la voluntat transformadora, no ens ha
fet ni ens fa cap por.
A algú li va interessar vendre aquest canvi com si a
partir del juny del 2011 entressin uns destralers. Se’ns va acusar, sense que
gairebé haguessin passat 100 dies de govern, de voler tancar l’escola de
música, de voler tancar les llars d’infants, de voler retallar-ho tot, de voler
privatitzar a tort i a dret, d’eliminar beques, d’anar contra l’escola
pública...
I recordo aquells primers plens de la legislatura,
cada primer dijous de mes, que sempre s’organitzava alguna protesta o altra
acusant el govern de coses que ni tant sols se’ns havien passat pel cap.
Màxim respecte per totes les protestes, totes les
crítiques i totes les opinions. Aquesta també ha estat una constant del govern
durant tota la legislatura.
El temps, però, ha anat posant a tothom al seu lloc.
No hem tancat l’escola de música. El contrari.
Modestament, i amb l’esforç de professors i usuaris, hem contribuït a la seva
consolidació definitiva, a la seva viabilitat i a garantir-ne la qualitat.
No hem tancat les llars d’infants. El contrari.
Malgrat la disminució de les subvencions de la Generalitat, i sense incrementar
significativament els preus públics, a Mataró hem garantit les llars d’infants
quant en altres ciutats han hagut de disminuir places. És més, hem afrontat una
inversió important en l’escola bressol de Cerdanyola per poder adequar i
dignificar l’equipament, mancat d’inversió des de feia molts anys.
I de l’escola pública, és notòria la lluita que hem
tingut per garantir l’inici de les obres de la nova Angeleta Ferrer i la
construcció de l’Escola Marta Mata.
Puc dir que una de les dèries d’aquest govern ha estat
el manteniment de tots els serveis públics. En uns moments complicadíssims, de
dificultats econòmiques extremes, hem pres les decisions “des de” i “per a“
Mataró, i podem afirmar que hem assentat
les bases per consolidar un model de serveis viable, eficient i de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada