El meu barri està de Festa

Aquest vespre s’ha donat el tret de sortida a les Festes del Pla d’en Boet, el barri en el que visc des de que tenia nou anys.

De fet, quan vaig venir aquí, el barri no hi era, només unes quantes cases al carrer Sant Cugat i els que vivíem a tocar del carrer Pizarro, als carrers de sobre, encara sense acabar i sense sortida, doncs acabaven a les feixes que hi havia a banda i banda del torrent que ara passa soterrat.

Aquest torrent era el camí que cada diumenge feia per anar a missa amb la meva avia a la Parròquia de Montserrat, llavors instal·lada en un barracó, una mena d’envelat, que hi havia just on acabava el tram urbanitzat del carrer Sant Cugat.

Però ja està bé d’històries. El que avui vull explicar és que el barri està de Festa. Malgrat les dificultats econòmiques del moment, l’Associació de Veïns ha sabut espavilar-se per tirar endavant un bon programa. El president explicava, comprensiu, com la situació actual ha provocat la davallada en la col·laboració dels comerciants del barri. Alhora acceptava, amb la mateixa comprensió, la rebaixa d’un 8% en l’aportació municipal, alhora que celebrava la participació de diverses colles (Diables de La Llàntia, Gegants de Mataró i Capgrossos) que han fet, fins i tot, que la Festa fos excepcional en un any tant dolent econòmicament.

El Pla d’en Boet és un barri que s’ha fet així mateix. Les reivindicacions pels espais verds i la zona esportiva van ser molt importants en una època, com ho són ara el treball diari de molts veïns a favor de l cohesió social del barri, que fa poc s’ha vist amenaçada per la llicència atorgada pel govern per a la instal·lació, en una zona molt propera, de dos macroprostíbuls. La pancarta que hi ha al lloc on es celebren la major part d’actes de la festa demostra que els veïns saben que el tema encara no està resolt, només en temps mort.

Si voleu gaudir de la festa i oblidar-vos per una estona de la crisi, aquest cap de setmana heu de venir al Pla d’en Boet.