Fracàs absolut de l’Audiència

Avui hi havia convocada la, des de fa uns anys, tradicional Audiència Pública per a la presentació del Pressupost Municipal. Però a la sala hi havia molt poca assistència, molts polítics i molts treballadors municipals, a més d’algun lleial militant socialista. La situació de fracàs era tant evident que només ho ha salvat l’autocrítica feta per l’alcalde, que ha reconegut que calia revisar els processos participatius i que alguna cosa havia fallat, renunciant a fer el debat en grups, doncs el plenari ja era excessivament reduït.

A l’hora de les intervencions del públic només una per preguntar perquè no hi havia cap representant veïnal, a la qual el regidor de Participació ha respòs que havien manifestat el seu desacord en el format. Evidentment no ha funcionat i amb mitja hora hem estat al carrer.

Pel que fa al contingut, ha estat un repàs per a repetidors de la classe on es va explicar el pressupost pocs dies abans de l’aprovació inicial al Ple.

Els grups de l’oposició hi érem tots, de CiU 6 de 7 i qui faltava s’ha excusat minuts abans per motius laborals. Si no hi arribem a anar encara s’hagués vist la sala més buida.

Queda lluny l’expectativa que van crear les primeres Audiències Públiques convocades per l’alcalde Mas, retransmeses íntegrament per televisió i de més durada que un Ple Municipal. És més que evident que en participació el govern ha anat enrere i que el model està esgotat. Caldrà un nou equip i una il·lusió renovada que elabori noves propostes, els responsables actuals farien bé en replantejar-se el seu paper.