Lleixo l’article de Pilar Rahola, “El partido del sinsentido. Lo votan cuatro gatos, el problema es que imponen sus consignas a la mayoría ciudadana”, que publica “La Vanguardia” d’avui, i penso que té tota la raó.El resultat del que representa havia de ser una modificació important de l’impost de successions ha quedat en no res i un partit amb la representació més petita després de Ciutadans ha aconseguit que els dos grans dels que formen el govern haguessin de rectificar. Tot i que la seva proposta encara estava lluny de suprimir una injustícia.
Són moltes les comunitats d’Espanya que han fet desaparèixer aquest impost, fent dels catalans uns ciutadans de segona; de que serveix estalviar tota una vida si els familiars més directes, fills o parella, no poden gaudir-ne el dia que no hi ets; tots cotitzem per les rendes i per qualsevol transacció patrimonial que fem en vida; en alguns casos fa falta hipotecar l’habitatge familiar que s’ha pagat amb el sacrifici de tota una vida per fer front al pagament de l’impost... aquestes i moltes més són raons simples, entenedores, fora de qualsevol sofisticació perquè els catalans no acceptem el que ja s’ha batejat com el “peatge de la mort”.
Tot plegat una injustícia liderada per un partir que diu treballar per la justícia social i que ha posat al descobert, una vegada més, el guirigall que hi ha al govern tripartit de Catalunya, al qual només els interessa mantenir-se passi el que passi. L’esperança que podem tenir és que l’any vinent un govern de CiU suprimeixi l’impost de successions per acabar amb aquest tribut injust, i que si ara ha guanyat ICV, llavors guanyi el País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada