No em toca a mi fer comentaris polítics sobre l'acte d'ahir, de presentació d'en Joan com a candidat de CiU, d'això ja se'n ocupen els mitjans de comunicació i el propi partit. A més, si ho fes, segur que no seria parcial. Ja us avanço que crec que en Joan va estar molt i molt bé.
Parlaré de les meves impressions i dels meus sentiments. Ahir va representar el veritable bateig polític d'en Joan. Fa molts anys que treballem junts en allò que se'n diu la cuina del partit. Hem compartit més d'un executiu i moltes reunions i nits electorals amb molts altres companys. Ara, a en Joan, aquests mateixos companys que el coneixem bé, li hem demanat que lideri el projecte. Ell, malgrat l'esforç personal que representa, ha acceptat i això ens fa sentir molt orgullosos. Tot i les excel·lents persones que fins ara han encapçalat la nostra candidatura, en Joan ha sortit de la pedrera. És un de nosaltres. Pot semblar una bajanada, però això ens obliga, encara més, a ajudar-lo i ell ho sap. En Joan sap que ens té al seu costat, sense condicions, que pot disposar de nosaltres pel que necessiti. Quan en Joan ens demana una cosa, no demana res que ell no hagi fet abans per un altre.
Els actes i accions fetes fins ara han estat serioses, però encara amb poca transcendència, han servit per poder enfilar els 100 dies que queden per a les eleccions en bon estat de forma. El darrer relleu de la cursa ha començat i en Joan està en bona situació. El seu objectiu: Despertar Mataró! No pas als mataronins, que ja ho estan, sinó al seu Ajuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada