Com el Rosari de l’Aurora és com ha acabat la història de l’Acord del Tinell per un Govern Catalanista i d'Esquerres.Estava cantat que un govern que no tenia una posició unànime en el projecte més important del seu pacte per la legislatura no podia seguir endavant. A més, la veu discordant en aquesta aventura, ha actuat de manera incoherent i irresponsable. La direcció d’ERC ha jugat amb l’amenaça del “NO” fins el punt que van haver de ser les bases que diguessin prou i fixessin una posició ferma i definitiva, després que els seus dirigents fessin pública la postura tan exòtica del “Vot nul polític” en un intent de mantenir-se en el poder.
Però avui, davant els esdeveniments que s’han anat produint durant el dia, el que més m’ha preocupat ha estat la imatge que Catalunya està donant a l’exterior i de la possibilitat que internament això es pugui traduir en un augment de l’abstenció. Com diu en el seu weblog el filòsof i escriptor Antoni Ibàñez, “Haurà de passar molt de temps fins que l'honor, el prestigi i la dignitat de Catalunya puguin ser rescabalats (de portes endins i, sobretot, de portes enfora) després d'aquesta infausta etapa”.
Feia temps que des de l’oposició i des del mateix PSC-PSOE es reclamaven unes eleccions anticipades. Però, malgrat això, fa només quinze o vint dies que el President de la Generalitat va forçar una crisi de govern per poder substituir sis dels seus consellers. Crisi que va tenir víctimes com el mataroní Salvador Milà, que va saltar del govern només per una qüestió de quota. Hi havia diferents camins a seguir, però, tal com s’ha fet només es fomenta el descrèdit de Catalunya i de les seves institucions.
En l’àmbit local, la prudència recomanarà a alcaldes i presidents de consells comarcals a esperar els resultats de les properes eleccions al Parlament a la tardor, però quina relació i quina confiança hi haurà entre els membres d’aquests altres governs? Especialment en poblacions, com Mataró, on els vots dels regidors d’Esquerra no són necessaris.
