Ahir un Barça que, tot i tenir la Lliga a les seves mans, no va saber rematar davant un Madrid en plena crisi i amb un jugador menys des de la mitja hora. Jugava a casa, amb l’estadi a vessar, però va ser incapaç de guanyar. Segurament tot això no té molta importància quan es manté la diferència d’onze punts. Els comentaris tècnics els deixaré pels entesos.Avui un Mataró que, després de fer mals partits amb el cuer, el Palamós, i amb l’Europa, perdent la possibilitat d’avançar-lo a classificació, tots dos jugats a casa, ha guanyat clarament (0-3) a domicili al Granollers. Jo hi he acompanyat a la meva filla, activa membre de la penya “Mataró Fans”. Tot i que darrerament he faltat a més d’un dels partits jugats al camp municipal Carles Padrós, he vist un equip diferent, un equip amb il·lusió i ganes de jugar. Enguany s’escolten moltes crítiques a la graderia, van més dirigides a la Junta que a l’equip, desitjo sincerament que no hagi estat flor d’un dia i els afeccionats, pocs però fidels, del Mataró puguin gaudir tot el que resta de temporada.
De fet, el dia ha començat també amb futbol. Encara no havia sortit a buscar el diari que, per internet, ja he pogut llegir a "e-notícies” que Joan Laporta havia prohibit banderoles independentistes. La seguretat privada del Camp Nou va requisar les banderoles amb el lema “catalonia is not spain” repartides per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Els dirigents de l'organització juvenil de CDC havien donat instruccions als seus militants i simpatitzants de doblegar-les i entrar-les d'amagat a l'estadi, però els vigilants privats de l'empresa Prosegur en van retirar un grapat. No veig cap problema de seguretat en l’exhibició de la pancarta, a més, pensava que el màxim dirigent blaugrana simpatitzava amb el contingut, sens dubte els interessos econòmics són més forts que els sentiments. Suposo que s’ha d’intentar comprendre aquests fets quan es tracta d’una entitat que mou tants diners, però no necessàriament s’ha de compartir.
