Més enllà de les onades de calor i els incendis forestals,
l’estiu acostuma a ser temps de poques notícies. Però enguany això és diferent,
si més no a Catalunya. Els possibles acords o desacords per formar govern,
després dels resultats de les eleccions del passat dotze de maig, fan preveure
un intens mes d’agost, informativament parlant.
En un article anterior ja vaig parlar de la difícil
situació en què els resultats havien deixat als republicans. Llavors semblava
que, amb l’excusa que eren els dos primers partits (PSC i JxC) els que havien
de posar-se d’acord, no volien entrar en el joc dels pactes. Però era evident
que, davant del fet que tant socialistes com juntaires volien per a ells la
investidura, ERC tenia reservat el paper d’àrbitre.
Ens agradi o no, el PSC va guanyar les eleccions i una
hipotètica investidura del President Puigdemont passa necessàriament per una
abstenció dels socialistes. Fet que equivaldria a renunciar als drets que els ha
atorgat la victòria (en vots i escons). Per altra banda, si no hi ha acord,
anem a unes noves eleccions, situació no desitjable pel país. Tant per la
situació d’interinatge de l’actual govern, com perquè les enquestes deixen clar
que unes noves eleccions donarien un resultat similar al del 12M. Això per no
parlar del cost que comporta l’organització d’una contesa electoral, ni de la
situació interna d’Esquerra.
Tot plegat, és el resultat del desencant i frustració de
l’electorat independentista. Que es va quedar a casa provocant el desastre
electoral d’ERC, la baixada de la CUP i un minso i insuficient increment de diputats
per a Junts. Molts independentistes ens sentim enganyats i cansats de les
baralles entre partits després del #1O2017 (És recomanable llegir “Enemicsíntims”, una anatomia de la desconfiança entre Junts i ERC, escrita per Oriol
March i Joan Serra).
Amb tot això, ahir al vespre coneixíem la notícia d’un probable
preacord entre ERC i PSC per investir Salvador Illa president de la
Generalitat. Som molts els que no voldríem que Catalunya tingui de president
algú que va donar suport al 155, però potser serà la manera que els partits
dits independentistes entrin en una fase de reflexió i debat intern profunds.
Tenien una majoria absoluta (52 %) que no han sabut administrar i s’han dedicat
a desprestigiar-se entre ells. Uns més que altres, però tots ho han fet.
És per això que, si l’acord resolt d’una vegada per totes
el tema del finançament, a més d’altres qüestions, benvingut sigui. Repetir
eleccions seria encara pitjor.
Article publicat a Ràdio la Veu TV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada