Avui, 13 de desembre, fa vint anys que un grup d’antics alumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, acompanyats de persones de l’entorn de l’escola, director inclòs, amb el P. Joan al capdavant, vam constituir l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal.
Com moltes coses en aquest país, tot va començar amb un cafè. Va ser un cafè amb en Tura Pedemonte, un escolapi que havia estat professor a Mataró i que en aquell moment era a Dakar, dedicat a la formació de joves escolapis senegalesos i treballant amb nois i noies del barri on vivia.
Els nostres primers projectes van ser petits: una pista poliesportiva al pati de la casa on vivia en Tura, perquè hi poguessin jugar els joves del barri, i una petita aula d’informàtica. Però aviat van venir projectes més grans que necessitaven més d’un exercici per aconseguir el finançament i executar-se. Sempre han estat necessitats que els escolapis que coneixen bé el Senegal ens han fet arribar.
El 2006 vam fer el primer viatge per comprovar l’estat dels projectes, recollir documentació per a les justificacions i també noves demandes. Ens va sorprendre comprovar que el poble senegalès són una gent molt acollidora i agraïda.
Sempre acompanyats de l’escola, que ha col·laborat en tot moment, la Fundació Educació Solidària, entitat germana creada per l’Escola Pia de Catalunya i també i especialment pels joves organitzadors del Futbol Solidari, activitat que aquest any compleix vint-i-cinc anys, hem treballat de forma ininterrompuda per l’educació dels nois i noies del Senegal.
Els Fons Català de Cooperació i l’Ajuntament de Mataró, a més d’altres petits ajuntaments que també han fet la seva aportació, ens han ajudat a finançar els projectes. Sense ells hauria estat impossible. Però tampoc hauríem tirat endavant sense les moltes aportacions anònimes i desinteressades de persones de la ciutat, la majoria lligades a l’Escola Pia.
Ens hauria agradat commemorar aquests vint-anys tots junts, però la pandèmia ha impedit organitzar el programa previst. Però no patiu, perquè quan això s’acabi, que s’acabarà, ho reprogramarem tot i us explicarem tot allò que fem i, sobretot, tot allò que fan les persones que treballen al Senegal perquè els joves d’allà tinguin accés a la formació. Un dret que tots tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada