22/2/20

Avançar a Batzegades


Dijous passat, organitzada per l’associació Amics de la Ciutat de Mataró, Manuel Mas, que va ser alcalde de Mataró de 1983 a 2004, va pronunciar la conferència “A Batzegades, la Construcció de la Ciutat” a la sala d’actes de la Fundació Iluro.


Manuel Mas, que no necessita presentacions, va ser introduït per Ramon Prujà, que amb una intervenció al seu estil més pur, va merèixer l’aplaudiment de la sala.

Tot i que segurament és molt agosarat per part meva, intentaré fer-vos un petit resum amb una part d’opinió sobre el que va dir l’alcalde Mas.

Va iniciar la seva intervenció llegint-nos la definició de “Batzegada” segons el Diccionari Fabra i va afegir que poden ser constructives o negatives. Seguidament es va referir al “moment històric de 1979”, afirmant que en els seus darrers anys, el franquisme no donava més de si a les branques més llunyanes, com és el cas de l’administració local, i això va causar la impotència dels tres darrers alcaldes nomenats per l’antic règim: Antoni Martí Coll, Francesc Robert Graupera i Francesc Salas Moret.

En aquells anys, la despesa per habitant va baixar considerablement i no es va recuperar fins entrada la següent dècada, marcada per la falta d’experiència i pocs recursos dels nous ajuntaments, malgrat la il·lusió pel moment històric.

Les “batzegades” que, per a Mas, van causar canvis importants a la Ciutat, van ser: El Mataró Parc, el Port i el Passeig Marítim, la Planta de Tractament de Brossa, el nou Hospital, el Cementiri de les Valls, l’Urbanisme (Porta Laietana, Via Europa, Camí del Mig, Parc Central, ...) i el TecnoCampus.

Per anar acabant, va mostrar-se confiat que existiran futures batzegades que l’actual generació sabrà aprofitar.


Va ser una conferència amena i interessant, tot i ser escrupolosament llegida, però amb poques referències als protagonistes, només breus referències a Salvador Milà i Pilar González. Per exemple, en el cas de l’Hospital i el Port hagués estat fàcil posar sobre la taula el paper que hi van jugar el Dr. Joaquim Esperalba i Josep Beltran, respectivament.

Per altra banda, només va citar el que a l’inici havia definit com a “batzegades constructives”. No va fer cap referència a la frustrada vinguda de “El Corte Inglés” per la mala gestió feta des del govern municipal.

En resum, una intervenció que va valer la pena escoltar, tot i trobar-la una mica escapçada de manera interessada i a la que, com oients, hi faltaven regidors actuals, als que els hi convindria interessar-se per la nostra història més recent com a ciutat. També poca presència de mitjans de comunicació, que sembla que només es mouen a partir de les notes de premsa institucionals.