Però en referència al local del Camí Ral 254-266, que PUMSA va treure a concurs públic per a la seva venda el segon trimestre de 2006, això no ha estat pas així.
La primera acció que mai es va acabar d’aclarir és com una venda per concurs s’havia transformat en un lloguer per 50 anys amb opció de compra en acabar els 10 primers. Després va seguir la permissibilitat en infraccions a la via pública, com la instal·lació d’opis publicitaris, així com banderoles i pancartes mal ubicades. El finançament, per part de l’IMPEM, d’un catàleg de joguines per Nadal va ser un altre fet que ni s’havia vist mai ni s’ha repetit. La presidenta de l’organisme autònom va dir que només ho feia amb establiments seriosos, amb garanties; deu ser que el pagament del lloguer no deu entrar en aquest apartat, doncs el llogater del local en qüestió ha acumulat un deute de 360.000 euros en aquest temps.
Mentre tot això passava, els altres comerciants de la ciutat, del ram que fossin, havien de pagar els seus lloguers, finançar els seus catàlegs o qualsevol tipus de publicitat i complir amb les ordenances. Això sí, tots tranquils, si el llogater tanca i tira les claus per sota la porta cobrarem de les instal·lacions que ens ha deixat. Com s’ho mira això PUMSA? Cap privat justificaria la recuperació del deute d’aquesta manera. De què serviran les instal·lacions si ens ve algú que vol comprar el local per un negoci completament diferent. Es farà un fart de riure quan li diguem que al preu del local hi ha de sumar 600.000 euros que va gastar el que ha marxat sense pagar.
Però això no s’acaba aquí. Lluny d’iniciar qualsevol procés per recuperar el que es deu a la ciutat de Mataró i, si cal, fer fora el llogater per no seguir-hi perdent diners, ara es dediquen a negociar com pagarà amb qui no ho ha fet quan les coses anaven millor.
L’administració, a més de vetllar pels interessos del ciutadà i cobrar allò que se li deu, no pot fer favoritismes i posar unes regles de joc diferents per uns i pels altres. PUMSA ha de cobrar sí o sí el que li deuen i sinó emprendre les accions legals oportunes. PUMSA, en un moment que necessita diners, s’hauria de plantejar la venda d’un local de 1.000 m2 que, el 2004, a 1.500 €/m2 de sortida, valia 1 milió i mig d’euros.
Un futur govern de Convergència i Unió haurà de fer tot el que estigui a les seves mans per a la promoció de la ciutat i del seu comerç, però mai caurà en el favoritisme i aplicarà la màxima transparència, cosa que, fins ara, ha anat molt escassa a can PUMSA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada