D’excursió per algunes masies de la ciutat

Aquest matí, els membres, titulars i suplents, del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, acompanyats d’un grup d’arquitectes, hem fet una visita a algunes de les cases rurals i masies incloses al catàleg del sòl no urbanitzable.

Ha estat un recorregut de tres hores per veure sis cases i passar molt a prop d’algunes més. Només ha estat un tastet de les gairebé quaranta cases catalogades, però ha valgut la pena. És increïble la requisa que tenim en una ciutat que pràcticament ha esgotat el sol urbanitzable, d’aquí un dels factors que fa important preservar el que queda. Riquesa per les construccions; per la història que es pot explicar a través d’elles; per la ubicació privilegia de la majoria, amb vistes espectaculars sobre la ciutat, i també riquesa dels interiors d’alguna de les cases.

El catàleg, a més de ser una obligació que imposa la llei, pretén donar una sortida que possibiliti la seva restauració i manteniment, però des de CiU pensem que també cal incentivar el cultiu de les terres que les envolten. Totes les masies i cases tenen al seu voltant terrenys, en més o menys quantitat, que actualment estan erms en la majoria dels casos, i nosaltres pensem que si volem garantir que el sòl qualificat com a no urbanitzable conservi aquesta qualificació no hi ha altra sortida que aquesta.

La demanda en places de turisme rural i l’ajut al manteniment de les finques que aquesta activitat comporta fa necessària la seva autorització. Però al públic d’aquest tipus d’establiments li agrada també veure’s envoltat de camps conreats i que els àpats que reben es basin en productes naturals obtinguts de l’horta que tenen davant. El que no pot ser, és autoritzar la instal·lació d’hotels en zones més o menys enjardinades, els quals han de situar-se en sòl destinat a equipaments privats i no en espais protegits. En tot cas, caldrà parlar-ne i estudiar totes les propostes, atès que la conservació de les edificacions segueix essent una prioritat.